Fa pocs dies, i en vaig dedicar un article, es va
complir una dècada del títol mundial assolit per Espanya a la ciutat
sud-africana de Johannesburg. Malgrat que l’estil del bloc de Vicente del
Bosque recordava molt al que va instaurar Johan Cruyff al FC Barcelona, el qual
aleshores estava perfeccionant Pep Guardiola a l’entitat catalana, poc se’n va
fer ressò d’aquesta circumstància la premsa espanyola.
És cert que entre els conjunts de Guardiola i Del
Bosque hi havia diferències, doncs per exemple l’entrenador català només jugava
amb un pivot al centre del camp (Sergio Busquets) i el tècnic salmantí ho feia
amb dos (el mateix Busquets i Xabi Alonso), sense oblidar que el seleccionador
espanyol actuava moltes vegades amb un davanter centre clàssic (Fernando Torres
o Fernando Llorente) i el de Santpedor preferia un fals nou en la persona de
Leo Messi, com Cruyff havia fet amb Michael Laudrup i el mateix Del Bosque de
vegades portava a terme amb Cesc Fàbregas.
Tanmateix, eren moltes més les similituds: un futbol
de toc (tiki – taka en deien a Madrid), de mantenir la possessió de la pilota,
força ofensiu i amb un gran protagonisme del centre del camp, on hi jugaven el
ja mencionat Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, que van formar la millor medul·lar de la història de la institució catalana i, sense
exagerar, una de les millors de tots els temps en línies generals.
Al Camp Nou, però, sempre s’ha parlat d’estil,
filosofia o ADN Barça i el club blaugrana també el va importar, en aquest cas
des dels Països Baixos, del futbol total que van practicar a la dècada dels 70
del passat segle l’Ajax d’Amsterdam, que va conquistar tres Copes d’Europa
consecutives, i la selecció holandesa, sots-campiona mundial als anys 1974 i
1978. Els gran artífexs del joc de les dues esquadres van ser Marinus Michels
(foto) com a tècnic i Cruyff com a futbolista, coincidint tots dos també
al Barça.
Però potser també l’Ajax i Holanda haurien d’agrair-li
la influència del seu futbol a la meravellosa selecció hongaresa del decenni
dels 50 del passat segle, campiona olímpica l’any 1952 i sots-campiona mundial
dos anys més tard. En aquell equip, molt ofensiu i espectacular, dirigit per
Gusztav Sebes i que comptava amb extraordinaris futbolistes com Ferenc Puskas,
Sandor Kocsis o Zoltan Czibor, ja hi jugava com a fals nou Nandor Hidegkuti.
No hay comentarios:
Publicar un comentario