27 anys després, per cinquena vegada en la seva
història i de manera molt inesperada, doncs fa un any el club català es va
classificar per a l’Europa League, el RCD Espanyol ha baixat a segona divisió.
Les causes poden ser les següents:
L’afer Rubi. L’entrenador maresmenc Joan Francesc
Ferrer Rubi, l’home que va tornar els blanc-i-blaus a Europa, va decidir marxar
perquè, segons ell, l’entitat catalana no apostava per un projecte guanyador.
Les paraules del tècnic li han acabat donant la raó, encara que ell ha estat
cessat en el Real Betis aquesta temporada.
L’esforç a Europa. El conjunt blanc-i-blau va començar
la competició europea el mes de juliol i va haver de disputar tres fases
prèvies del torneig en ple estiu. Sens dubte, el cansament, tant físic com
psíquic, s’ha notat en el rendiment de l’equip, que tampoc semblava tenir una
plantilla idònia per compaginar tres competicions oficials.
Quatre entrenadors en una temporada. Quan un bloc ha
de canviar tants cops de tècnic, és evident que el projecte ha estat un
autèntic fracàs. Durant aquest exercici han passat per la banqueta del RCD
Stadium David Gallego, Pablo Machín, Abelardo Fernández i el director esportiu
Francisco Joaquín Pérez Rufete (foto), tots ells amb un estil molt diferent al
de Rubí.
La inexperiència de Gallego. El preparador de Súria
havia tingut una bona experiència al primer equip al final de la temporada 2017
/ 2018, quan va substituir Quique Sánchez Flores, però, malgrat classificar
l’Espanyol per a la fase de grups de l’Europa League, no va tenir fortuna a
començaments del campionat de Lliga, fonamentalment per inexperiència i per
tractar els futbolistes com si fossin joves del filial, amb els quals havia fet
una tasca extraordinària.
L’immobilisme de Machín. El tècnic sorià, que havia
ascendit el Girona a primera divisió i que l’havia mantingut en la màxima
categoria de manera sensacional, però que posteriorment va fracassar al
Sevilla, és un d’aquests entrenadors que mai, absolutament mai, canvia el seu
sistema i això va ser perjudicial per al grup blanc-i-blau.
La impotència d’Abelardo. L’entrenador asturià, que
havia triomfat en clubs com l’Sporting de Gijón i l’Alavés, malgrat el seu
caràcter alegre i extravertit, no va ser capaç d’elevar l’estat anímic d’una
plantilla enfonsada psicològicament.
El treball de la direcció esportiva. No va estar gens
afortunada en la confecció de la plantilla, tot i que penso que els fitxatges
en el mercat d’hivern (Leandro Cabrera, Adri Embarba i Raúl de Tomás) eren a
priori força bons, però contractacions com les de Sebastien Corchia, Fernando
Calero, Ander Iturraspe, Matías Vargas, Fernando Ferreyra o Jonathan Calleri no
han funcionat en absolut.
Presidir l’entitat des de milers de quilòmetres. Chen
Yangsheng, que ha salvat la institució catalana de la ruïna econòmica i,
probablement, de la seva desaparició, dirigeix el club des de la Xina i això és
molt complicat, encara que tinguis assessors que treballin des de Barcelona.
Els descens del nivell d’alguns futbolistes en
consideració a l’exercici anterior. Després de realitzar una campanya 2018 /
2019 excel·lent, homes com Marc Roca, Sergi Darder o Óscar Melendo han baixat
molt el seu rendiment en l’actual campanya, segurament perquè els nous
preparadors, a diferència de Rubi, han apostat per un joc directe i vertical i
amb poc protagonisme del centre del camp.
Jugadors ja de tornada. Sens dubte, futbolistes com el
porter Diego López, el capità Javi López, Dídac Vilà, Víctor Sánchez o Esteban
Granero, que va deixar el club el passat hivern, ja fa força temps que van
passar pel seu moment òptim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario