Després de dos anys com a integrant de la plantilla del FC Barcelona, l’internacional xilè Arturo Vidal ha deixat la disciplina del club català i, si res no ho canvia, fitxarà per l’Inter de Milà, on es retrobarà amb el tècnic Antonio Conte, que el va tenir sota les seves ordres al Juventus.
L’exvicepresident esportiu Jordi Mestre i l’anterior mànager general Pep Segura pensaven que perquè el Barça tornés a optar al títol de la Champions League era necessari fitxar centrecampistes de múscul, lluita i brega i per aquesta raó van arribar al Camp Nou, primer, el brasiler Paulinho Correia i, més tard, Vidal. El cert és que després de les seves contractacions, el conjunt blaugrana ha sumat un ridícul rere l’altre a Europa.
És veritat que, durant la seva triomfal i extraordinària etapa com a entrenador del Barça, Pep Guardiola va utilitzar jugadors de físic com l’ivorià Yaya Touré i el malià Seydou Keita, però s’ha de tenir en compte que el primer comptava també amb una important tècnica i el segon actuava sobretot, en alguns casos, per donar descans a companys durant el segon temps de diferents xocs i, en altres, quant a escenaris molt concrets, aquells en què la lluita fos essencial per tirar els encontres endavant.
Si en fixem en els números, Vidal ha tingut un rendiment més que correcte al conjunt català, doncs ha estat un dels màxims golejadors de l’equip que han dirigit l’ultima temporada tant Ernesto Valverde com Quique Setién, qui, malgrat la seva filosofia ortodoxament cruyffista, el va convertir pràcticament en indiscutible en les seves alineacions, diuen algunes veus que per la seva amistat amb Leo Messi.
Però els problema del futbolista xilè, a part de ser un home que es troba molt lluny de la filosofia Barça, és que és un jugador molt anàrquic i en un club com el blaugrana aquesta llibertat només se la pot permetre Messi. A més, va mostrar alguna vegada via twitter el seu enuig amb Valverde per no fer-lo jugar i fins i tot, fa pocs dies, va atrevir-se a comentar que l’entitat barcelonista ha de deixar enrere el seu ADN perquè el futbol evoluciona.
Amb tot l’exposat en l’anterior paràgraf, penso que és una bona notícia que Arturo ja no segueixi al Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario