Fa unes setmanes, Iker Casillas, probablement el
millor porter espanyol de la història i en el seu moment un dels més grans
d’Europa, va anunciar la retirada.
La final de la Lliga de Campions de l’any 2002 va ser
una jornada clau per al porter de Móstoles. Aquella nit, a l’estadi Hampden
Park de Glasgow contra el Bayer Leverkusen, l’entrenador blanc Vicente del
Bosque li va donar la titularitat a César Sánchez, però es va lesionar, un
joveníssim Casillas el va substituir i es va convertir en la gran estrella del
matx, que va suposar la novena Copa d’Europa de l’entitat madrilenya, en un dia
en què també va passar a la història el gran gol de Zinedine Zidane que va
donar el triomf als espanyols.
Des de llavors i durant un munt d’anys, Casillas, que
havia estat campió del món juvenil a Nigèria, en una generació en què també hi
destacava el seu amic Xavi Hernández, es va convertir en indiscutible titular
tant al Real Madrid com a la selecció espanyola, amb la qual va guanyar un
Mundial i dues Eurocopes, amb Luis Aragonés i el mateix Del Bosque de
seleccionadors i companys com Sergio Ramos, Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergio
Busquets, Xabi Alonso, el citat Xavi, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas, David
Silva, David Villa o Fernando Torres.
Un capítol especial mereix la final de la Copa del Món
de l’any 2010 a la ciutat sud-africana de Johannesburg, en què Espanya es va
proclamar campiona davant una gris i duríssima Holanda. Sempre ha quedat a la
memòria dels afeccionats espanyols el gol d’Iniesta en els darrers minuts de la
pròrroga, però durant la segona part del temps reglamentat, Iker li va aturar
un xut al seu excompany al Madrid Arjen Robben que va resultar ser decisiu.
Casillas va assolir amb la institució madridista un
palmarès excel·lent, format per sis Lligues, dues Copes del Rei, quatre
Supercopes d’Espanya, tres Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i tres
Copes Intercontinentals / Mundials de Clubs, però va arribar un dia en què José
Mourinho el va acusar de poc esforçat i
el va relegar a la banqueta, en una època en què el mateix Del Bosque també va
tenir problemes amb ell al combinat estatal, cosa que fa pensar que el polèmic
entrenador portuguès, que va confiar amb l’actual meta de l’Espanyol Diego
López, alguna raó podia tenir en la seva controvertida decisió.
Iker, després de deixar el club blanc, va sorprendre
amb la decisió de fitxar pel Porto, quan el normal, en un home veterà, era
marxar a països com els Estats Units, el Japó, la Xina o el Quatar. Amb el
Dragoes, conjunt amb què se li va descobrir un problema coronari i amb els
quals ha posat punt i final a la seva extraordinària carrera, ha conquistat una
Superlliga, una Taça i una Supercopa nacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario