El passat mes de gener, arran de la destitució
d’Ernesto Valverde i la impossibilitat de contractar Xavi Hernández, Ronald
Koeman i Mauricio Pochettino, Quique Setién (foto) va ser designat entrenador
del FC Barcelona, un gran somni que es va convertir en un autèntic malson.
El tècnic càntabre, durant la seva presentació, va
assegurar que l’únic que podia prometre és que el seu Barça jugaria bé, però
poc s’esperava el preparador de Santander que es trobaria un vestidor
autocomplaent, prepotent, poc considerat cap a la seva figura i molt poc
predisposat a posar en acció les idees que portava.
Quique tenia dues opcions: d’una banda aliar-se amb els futbolistes i intentar aconseguir algun títol, això si, allunyant-se de les
seves idees, molt influïdes per Johan Cruyff, i, d’altra banda, no abandonar
els seus principis passés el que passés. Malauradament, va elegit la primera.
Tanmateix, la plantilla barcelonista, sobretot les
seves vaques sagrades, que han menystingut en tot moment el ja exentrenador
blaugrana i que mai van connectar amb el seu principal ajudant, Éder Sarabia,
haurien de meditar el que han fet amb un tècnic honest que, evidentment, no es
mereixia aquest calvari i que, d’haver-ho sabut, potser hauria seguit passejant
entre les vaques per la seva Cantàbria natal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario