Els gols, les assistències, les jugades i les
genialitats que li he vist fer a Leo Messi (foto) al llarg de la seva carrera
també els vaig observar en altres astres com Johan Cruyff, Diego Armando
Maradona, Ronaldo Nazário da Lima o Ronaldinho de Assis, quatre futbolistes que
també van passar pel Camp Nou. No obstant, la gran diferència entre el de
Rosario i els altres homes descrits és la regularitat i la durada en el temps
en què ho ha portat a terme.
Tanmateix, a diferència de Cruyff, Maradona, Ronaldo i
Ronaldinho, Messi no és un líder i moltes vegades s’ha demostrat aquesta
circumstància al llarg de la seva trajectòria, especialment durant la moltes vegades tortuosa experiència amb la selecció argentina. Un del pocs cops
que he vist Leo conduint clarament l’equip barcelonista cap a la victòria va
ser en la memorable final de la Lliga de Campions de l’any 2011, al nou estadi
de Wembley contra el Manchester United, en una de les grans obres d’art del
Barça de Pep Guardiola, que llavors va aconseguir la quarta Copa d’Europa del
club català.
Tothom pot recordar, durant l’època del Dream Team de
Cruyff, com el nou entrenador de l’entitat blaugrana, Ronald Koeman, es
carregava la responsabilitat del grup en els moments complicats o com Carles
Puyol, en els temps dels tècnics Frank Rijkaard i el mateix Guardiola, després
de rebre un gol l’equip barcelonista, animava els seus companys a refer la
situació.
Pel contrari, en molts encontres del combinat argentí
i en els darrers desastres europeus del Barça, hem pogut observar un Messi
capcot, trist i sense aparentment ser capaç de reaccionar davant les
adversitats, sent el punt culminant la imatge del vestidor blaugrana a l’estadi
Da Luz de Lisboa, durant el descans de l’enfonsament davant el Bayern de Munic,
que els bavaresos van acabar guanyant per un escandalós 8 a 2: mentre el porter
Marc – Andre ter Stegen intentava animar els seus companys per intentar
remuntar el 4 a 1, Leo es trobava assegut en una banqueta totalment destrossat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario