Quan pràcticament ningú esperava que ho aconseguissin,
les diferents plataformes que van portar a terme una moció de censura contra
Josep Maria Bartomeu, president del FC Barcelona, han presentat, i amb escreix,
les signatures necessàries, per la qual cosa s’obrirà ara un procés que
podria deixar el màxim mandatari blaugrana i els seus directius fora del club.
Tanmateix, Bartomeu sembla que no pensa dimitir,
potser perquè vol deixar la institució sense deutes, doncs del contrari ell i
els seus companys de junta podrien ser víctimes d’una acció de responsabilitat
dels següents dirigents del club, tal com van fer precisament ells, amb Sandro
Rosell de president, amb Joan Laporta i alguns dels seus directius, cosa amb la
qual no se’n van poder sortir.
En els seus més o menys sis anys i mig com a president
barcelonista, Bartomeu ha comés un munt d’errors i s’ha vist involucrat en
diferents escàndols: permetre que la societat tingui antecedents penals pel cas
del fitxatge de Neymar; comptar amb un munt de directors i secretaris tècnics,
que en ocasions poques coses tenen en comú (encara no es comprèn cinc anys
després la destitució d’Andoni Zubizarreta); dirigir la part esportiva del club
sense rumb ni tampoc una idea clara; permetre que la plantilla es fes
pràcticament amb el timó de l’entitat, fins i tot en tasques que no li
pertocaven; paralitzar l’anomenat Espai Barça i no evitar una terrible crisi de
la Masia; realitzar una política de fitxatges erràtica, il·lògica i caríssima;
no cessar Ernesto Valverde arran del desastre d’Anfield i fer-ho uns mesos més
tard sense comptar amb un entrenador de recanvi; contractar com a substitut
l’inexpert Quique Setién, a qui ha acomiadat de mala manera i quan era la quarta opció
per darrere de Xavi Hernández, Ronald Koeman i Mauricio Pochettino; l'esclat del tema del
Barçagate (per coses molt menys greus moltes persones han presentat la seva
dimissió) o el fet que el millor futbolista de la història del club estigui
totalment enfrontat a la seva persona.
I quan penso amb els encerts de Bartomeu, només em
venen dos al cap: el primer, que no és menor, la potenciació de l’equip femení
de futbol, i el segon, certa reconciliació amb l’entorn del desaparegut Johan
Cruyff, amb el nom de l’estadi de la Ciutat Esportiva Joan Gàmper i la
confecció d’una estàtua als voltants del Camp Nou, al costa de la de Laszlo
Kubala, tot i que, pel que fa a la filosofia de l’holandès, el seu Barça en
sembla cada cop més allunyat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario