Des que fa una mica més de 100 dies Xavi Hernández
(foto) va tornar al Camp Nou, aquesta vegada per convertir-se en entrenador del
FC Barcelona, hi va haver alguns encontres en què es va veure una mica de llum
per sortir del llarg túnel on el club es va situar ja fa bastant de temps, com
per exemple en el matx contra el Benfica de Champions League o en el de la
Supercopa davant el Real Madrid, malgrat que el primer partit només es va
empatar, i va significar pràcticament l’eliminació de l’equip a la fase de
grups del torneig, i el segon es va perdre a la pròrroga.
Més tard va arribar l’extraordinari triomf enfront
l’Atlético de Madrid al campionat de Lliga, però seguidament hi van tenir lloc
l’empat in extremis contra l’Espanyol a l’RCD Stadium i la igualada a l’Europa
League davant el Nàpols a l’estadi barcelonista, tot i que s’ha de dir que en un enfrontament en què el conjunt blaugrana
va donar una molt bona imatge amb el seu joc.
Aquelles bones sensacions en l’anada dels setzens de
final de la segona competició continental de clubs es van repetir, en aquest
cas amb molta més efectivitat, en els xocs enfront el València a Mestalla, el
mateix Nàpols a l’estadi San Paolo, ara també conegut amb el nom de Diego
Armando Maradona, i l’Athletic Club al Camp Nou, el primer i el tercer
corresponents a la Lliga.
En aquests tres partits esmentats, el Barça va marcar 12 gols, és a dir, quatre per encontre; va realitzar durant un munt de minuts
un futbol extraordinari, va tornar a les essències que tants anys van
caracteritzar el club i que, malauradament, havia perdut els darrers temps i
s’havien pogut observar magnífiques versions de futbolistes que semblaven perduts,
com Serginho Dest, Frenkie de Jong i Ousmane Dembélé, sense oblidar els
veterans Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets.
Sembla doncs que el Barça ha tornat i, evidentment,
els fitxatges del mercat d’hivern, Dani Alves, Adama Traoré, Ferran Torres i
Pierre - Emerick Aubameyang, hi tenen a veure, però sens dubte el més important
és haver tornat a introduir les principals característiques de l’anomenat ADN
Barça: pujar la pilota controlada des del darrere, donar protagonisme al centre
del camp, mantenir clarament la possessió de la pilota i defensar-se amb ella,
actuar amb totes les línies molt juntes, portar a terme el joc de posició, cercar el segon gol després del primer i així successivament i
pressionar intensament després de la pèrdua de l’esfèric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario