Un any després d’arribar per segon cop a la
presidència del FC Barcelona, la sensació és que amb Joan Laporta s’ha tornat a
les essències del club, fonamentalment per la decisió, tot i que molts estarem
d’acord que tardana, d’apostar per Xavi Hernández com a entrenador.
Les emocions, tant les positives com les negatives,
acostumen a ser contagioses i no hi ha
cap dubte que l’optimisme, bon rotllo i alguns cops l’eufòria de Laporta han
convertit la institució, després d’anys tristos, capcots i depressius, en una
entitat alegre, esperançadora i segura en les seves possibilitats.
Sense cap mena de dubte, Laporta l’ha encertat de ple
tenint com un dels seus homes de confiança Mateu Alemany. L’executiu mallorquí,
tot i que no va poder traspassar Ousmane Dembélé en el passat mercat d’hivern,
ha aconseguit les baixes d’Antoine Griezmann i Felipe Coutinho, reduint de
forma clara la massa salarial, en què també va ajudar la dolorosa marxa de Leo
Messi, i ha pogut fitxar futbolistes com Memphis Depay, Adama Traoré, Ferran
Torres i Pierre – Emerick Aubameyang.
Finalment, en els aspectes institucional i social, el
president ha aconseguit tirar endavant el projecte Espai Barça, en un històric
referèndum telemàtic a distància, i ha portat a la Fiscalia les possibles
irregularitats comeses pel seu antecessor al càrrec Josep Maria Bartomeu i no
presentar cap acció de responsabilitat contra ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario