Al món del futbol hi ha hagut jugadors que han arribat
amb esforç, intensos entrenaments i una mentalitat molt sòlida més lluny del
que les seves qualitats tècniques inicials feien predir i un exemple molt clar
seria el de l’excapità del FC Barcelona Carles Puyol.
Pel contrari, han hagut futbolistes que, a causa de
diferents circumstàncies, no han arribat on s’esperava d’ells i podríem parlar
d’homes com David Beckham, que va preferir una vida mediàtica malgrat ser un
excel·lent assistent i llançador de faltes, i els brasilers Romário da Souza,
Ronaldinho de Assis o Neymar da Silva, que amb actes d’indisciplina afirmaríem
que o s’han quedat a mig camí o almenys, en el cas dels dos primers, no van
allargar la seva gran etapa.
Neymar ho tenia absolutament per convertir-se en un
futbolista que marqués una època, es convertís en el millor del món i assolís
varies Pilotes d’Or, doncs compta amb una qualitat tècnica extraordinària, és
molt hàbil en les jugades d’un contra un, té capacitat golejadora i compta amb
un caràcter suficient per liderar qualsevol equip.
Tanmateix, el davanter brasiler ha estat freqüentment notícia
per les seves festes, els contractes publicitaris, certs actes infantils i
provocadors al terreny de joc i múltiples lesions, en gran part segurament
originades per una forma de vida poc apta per a un esportista professional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario