L’any 2010, després d’una època presidencial
extraordinària, potser la millor de la història del FC Barcelona, Joan Laporta
(foto) va haver de deixar el càrrec de màxim representant de la institució catalana perquè havia
complert els dos mandats establerts. Amb l’advocat barceloní, per exemple, el
club havia assolit en set anys quatre campionats de Lliga i dues Lligues de
Campions, destacant el triplet de la temporada 2008 / 2009 i el sextet de l’any
natural 2009, totes dues fites aconseguides amb Pep Guardiola d’entrenador.
Durant aquells anys de presidència de Laporta, que
també va tenir dues temporades molt fosques que van coincidir amb el declivi de
Ronaldinho de Assis, el Barça va recuperar les essències del sistema que havia
instaurat Johan Cruyff i la Masia va donar la generació de futbolistes més
brillant de la seva existència ,amb valors com Víctor Valdés, Carles
Puyol, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Leo Messi
i Pedro Rodríguez.
Tanmateix, Laporta sempre havia estat, i així continua
actualment en la seva segona època de màxim mandatari de l’entitat, un dirigent
presidencialista i, a més, els seus directius més coneguts, com Marc Ingla o Ferran
Soriano, havien dimitit l’estiu de l’any 2008 després de salvar la junta
per molt poc una moció de censura. Per aquesta raó, l’home que simbolitzava el
continuisme en les eleccions de l’any 2010, després del frustrat intent
d’Alfons Godall, Jaume Fuster, era escassament popular i conegut al
Camp Nou.
El resultat va ser l’aclaparadora victòria del gran
rival ideològic de Laporta, Sandro Rosell, l’abandonament a poc a poc de la
filosofia futbolística, que va prosseguir amb el seu substitut Josep Maria
Bartomeu, i l’adveniment d’una profunda crisi en els apartats esportiu i
econòmic. Si, és cert, els títols van continuar arribant al Camp Nou, però més
per dinàmica i inèrcia que no pas per convicció, sense oblidar que en el triplet
de 2015, amb Luis Enrique Martínez d’entrenador i que va ser decisiu perquè
Bartomeu guanyés el comicis d’aquell any, en va ser fonamental el trident
ofensiu format per Messi, Luís Suárez i Neymar da Silva.
D’aquí uns anys hi tornaran a haver eleccions i, si tot funciona més o menys bé, Laporta no hauria de tenir problemes per guanyar-les, però que succeirà en els posteriors comicis, quan l’advocat no es pugui presentar i el seu successor, potser Rafa Yuste, no disposi de la seva popularitat i el seu carisma ? S’ha d’esperar que llavors els socis i les sòcies de la institució no cometin més errors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario