La temporada 2007 / 2008 va ser un desastre per al FC Barcelona, quan aspectes com l’autocomplaença o la manca d’esportivitat i compromís de jugadors com Ronaldinho o Deco van arribar a límits insostenibles. Posteriorment, el president Joan Laporta, que va salvar quasi de miracle una moció de censura, mentre observava com alguns vicepresidents dimitien del seu càrrec, va prendre la decisió d’elegir l’inexpert Pep Guardiola, que havia dirigit aquella campanya el filial blaugrana a tercera divisió, com a nou entrenador, en substitució de Frank Rijkaard. Amb aquell panorama, precisament les expectatives no eren massa altes.
Tanmateix, després d’aconseguir les marxes dels internacionals brasiler i portuguès, encara que no va poder obtenir la del camerunès Samuel Eto’o, i lliurant el lideratge a jugadors crescuts a la Masia com Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi, ja convertit en la gran estrella de l’equip, el Barça va realitzar un exercici excel•lent, espectacular i inoblidable, amb l’assoliment de l’històric triplet format per Lliga, Copa del Rei i Champions League, sense oblidar que aquell extraordinari bloc va completar l’any 2009 amb la consecució de la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs.
Pel que fa estrictament a la Lliga de Campions, el conjunt de Guardiola va fer una competició fantàstica, en la qual cal destacar especialment els partits disputats al Camp Nou contra l’Olympique de Lió (5-2), als vuitens de final, i sobretot davant el Bayern de Munic (4-0), als quarts de final. No obstant, el Barça va passar un munt de dificultats en semifinals enfront el Chelsea de Gus Hiddink: després d’un empat sense gols a l’estadi barcelonista, el bloc blaugrana ho va passar força malament a Stamford Bridge, matx que es va jugar només quatre dies més tard de l’exhibició al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid (2-6), en què es va sentenciar el campionat de Lliga. En un dels pitjors encontres d’aquella magnífica temporada, i jugant només amb 10 homes per expulsió d’Éric Abidal, els catalans perdien per 1 a 0, però una gran diana d’Iniesta en el temps de descompte, va valdre la classificació pel valor doble del gol en camp contrari.
Quant a la final, que es va portar a terme a l’estadi Olímpic de Roma, el Barça es va trobar el vigent campió de la competició, el Manchester United d’Alex Ferguson, que comptava amb futbolistes de gran qualitat com Paul Scholes, Ryan Giggs, Wayne Rooney o sobretot l’actual jugador del Real Madrid Cristiano Ronaldo. Després d’un inici molt fort del conjunt anglès, l’equip català va reaccionar, es va avançar amb un gol d’Eto’o als 10 minuts, va controlar magistralment el xoc i, ja a la segona part, Messi va aconseguir el 2 a 0 definitiu. El club blaugrana conquistava la seva tercera Copa d’Europa, només tres anys després de la segona, i completava el triplet.
El tècnic de Santpedor, que va haver d’improvisar la defensa per les sancions d‘Alves i Abidal, va alinear: Valdés, Puyol, Piqué, Touré, Sylvinho, Xavi, Busquets, Iniesta (Pedro), Eto’o, Messi i Henry (Keita).
A la foto, Guardiola és mantejat pels seus jugadors després de la final.
