Després del fracàs que ha suposat la temporada 2006/2007, el FC Barcelona ha realitzat quatre fitxatges aquest estiu i tant el president Joan Laporta com el secretari tècnic Txiki Begiristáin donen per finalitzada les altes del pròxim exercici, encara que fins el 31 d’agost, quan es tanca el mercat estival, poden passar moltes coses.
L’anàlisi personal de les noves contractacions del Barça és el següent:
Thierry Henry. Es tracta d’un magnífic futbolista, amb una classe tècnica excel·lent, gran habilitat en el regat, golejador, complet, polivalent i amb molta experiència. Segons la meva opinió és, juntament amb el seu compatriota Zinedine Zidane i Ronaldo, el millor jugador del món de l’última dècada. No obstant hi veig dos punts negatius: el primer que arriba una mica tard i el segon saber si serà capaç de superar massa anys en què s’ha acostumat sovint a ser segon a l’Arsenal, a pesar de la conquista d'alguns títols amb els londinencs. Malgrat tot, crec que és un fitxatge molt encertat i que pot motivar que Ronaldinho i Eto’o es posin les “piles”.
Touré Yaya. És evident que aquesta darrera temporada al centre del camp del Barça li han mancat condició física, força, garra, múscul i molts centímetres. És veritat que Frank Rijkaard s’ha vist moltes vegades obligat a alinear els anomenats “tres petits” (Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Deco) per la baixa forma de Rafa Márquez, José Edmílson i Thiago Motta. Per tot això, i tenint en compte que Edmílson es troba greument lesionat i Motta és transferible, el fitxatge del centrecampista ivorià em sembla molt encertat i necessari.
Eric Abidal. Malgrat la regularitat de Gio van Bronkhorst i les bones maneres de Sylvinho, sempre s’ha comentat que un dels punts foscos del millor Barça de Rijkaard era el lateral esquerre. A més a més, durant l’última temporada, l’holandès no ha estat gens encertat i el brasiler a penes ha comptat per a l’entrenador. És lògic doncs que un dels fitxatges de l’estiu hagi estat un lateral esquerrà com Abidal, home que ha demostrat la seva vàlua tant a l’Olympique de Lió com a la selecció francesa. El defensa gal aportarà més força a la banda esquerra, sempre exposada als forats que deixa Ronaldinho.
Gabriel Milito. Segur, fort, disciplinat, lluitador, bon marcador, molt de caràcter, esperit guanyador, capacitat de lideratge, gran personalitat, tècnica més que acceptable, especialista en el joc aeri, etc. Qué més es pot demanar en un defensa central ? L’argentí ha realitzat quatre temporades fantàstiques al Saragossa i ja és titular en una selecció que sempre s’ha caracteritzat per tenir excel·lents futbolistes en la seva demarcació. A més, amb l’arribada de Milito, Rijkaard pot haver trobat el complement ideal del capità Carles Puyol, compensar els problemes físics que acostuma a tenir Márquez i dosificar més el veterà Liliam Thuram.
En definitiva, penso que el FC Barcelona ha fitxat força bé aquest estiu, però els resultats sempre són una incògnita. Allò que si que és cert és que Begiristáin, al qual he criticat força en altres ocasions, ha fet ara una tasca extraordinària.
L’anàlisi personal de les noves contractacions del Barça és el següent:
Thierry Henry. Es tracta d’un magnífic futbolista, amb una classe tècnica excel·lent, gran habilitat en el regat, golejador, complet, polivalent i amb molta experiència. Segons la meva opinió és, juntament amb el seu compatriota Zinedine Zidane i Ronaldo, el millor jugador del món de l’última dècada. No obstant hi veig dos punts negatius: el primer que arriba una mica tard i el segon saber si serà capaç de superar massa anys en què s’ha acostumat sovint a ser segon a l’Arsenal, a pesar de la conquista d'alguns títols amb els londinencs. Malgrat tot, crec que és un fitxatge molt encertat i que pot motivar que Ronaldinho i Eto’o es posin les “piles”.
Touré Yaya. És evident que aquesta darrera temporada al centre del camp del Barça li han mancat condició física, força, garra, múscul i molts centímetres. És veritat que Frank Rijkaard s’ha vist moltes vegades obligat a alinear els anomenats “tres petits” (Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Deco) per la baixa forma de Rafa Márquez, José Edmílson i Thiago Motta. Per tot això, i tenint en compte que Edmílson es troba greument lesionat i Motta és transferible, el fitxatge del centrecampista ivorià em sembla molt encertat i necessari.
Eric Abidal. Malgrat la regularitat de Gio van Bronkhorst i les bones maneres de Sylvinho, sempre s’ha comentat que un dels punts foscos del millor Barça de Rijkaard era el lateral esquerre. A més a més, durant l’última temporada, l’holandès no ha estat gens encertat i el brasiler a penes ha comptat per a l’entrenador. És lògic doncs que un dels fitxatges de l’estiu hagi estat un lateral esquerrà com Abidal, home que ha demostrat la seva vàlua tant a l’Olympique de Lió com a la selecció francesa. El defensa gal aportarà més força a la banda esquerra, sempre exposada als forats que deixa Ronaldinho.
Gabriel Milito. Segur, fort, disciplinat, lluitador, bon marcador, molt de caràcter, esperit guanyador, capacitat de lideratge, gran personalitat, tècnica més que acceptable, especialista en el joc aeri, etc. Qué més es pot demanar en un defensa central ? L’argentí ha realitzat quatre temporades fantàstiques al Saragossa i ja és titular en una selecció que sempre s’ha caracteritzat per tenir excel·lents futbolistes en la seva demarcació. A més, amb l’arribada de Milito, Rijkaard pot haver trobat el complement ideal del capità Carles Puyol, compensar els problemes físics que acostuma a tenir Márquez i dosificar més el veterà Liliam Thuram.
En definitiva, penso que el FC Barcelona ha fitxat força bé aquest estiu, però els resultats sempre són una incògnita. Allò que si que és cert és que Begiristáin, al qual he criticat força en altres ocasions, ha fet ara una tasca extraordinària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario