Els anys 50 van ser una època daurada per al FC Barcelona, amb dues etapes diferents: la primera protagonitzada per l’anomenat equip de les Cinc Copes, amb Fernando Daucik d’entrenador, i la segona amb el mag Helenio Herrera de tècnic. Entre els futbolistes de la dècada cal destacar mítics noms com els de Ramallets, Segarra, Gonzalvo II, Gonzalvo III, Basora, César, Kocsis, Czibor, Suárez o el gran Kubala.
No obstant, la derrota a la final de la Copa d’Europa de 1961, a Berna contra el Benfica, i la crisi econòmica, que va obligar a vendre Suárez a l’Inter de Milà, sense oblidar la retirada de grans jugadors com Kubala, van originar potser la pitjor crisi en la història del club, durant uns tristos anys 60. El club blaugrana va estar 14 anys sense guanyar el títol de Lliga, encara que es van conquistar tres Copes i una Copa de Fires durant el període.
El 1973, el llavors president Agustí Montal va decidir fitxar el millor futbolista mundial del moment: Cruyff (a la foto amb Sotil). El davanter holandès, que havia assolit tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax, no va poder debutar al campionat de Lliga, debut a problemes burocràtics, fins a la sisena jornada, en què el Barça ocupava la penúltima posició de la taula classificatòria. Una vegada Cruyff va debutar, ho va fer marcant dos gols al Granada, al Camp Nou (4-0), l’equip, entrenat pel tambñe neerlandès Marinus Michels, va iniciar una ratxa imparable de resultats, es va situar líder abans de finalitzar la primera volta, va guanyar la Lliga al Molinón de Gijón, a manca de cinc jornades per al final, i va romandre 26 encontres imbatut.
Un apartat especial mereix l’històric triomf davant el Real Madrid al Santiago Bernabéu per 0-5. Asensi, en dues ocasions, el mateix Cruyff, Juan Carlos i Sotil van marcar en un partit magnífic i espectacular del conjunt català contra el seu etern rival.
Malauradament per a l’afecció barcelonista, aquell títol només va ser un èxit aïllat, tenint en compte que el club no guanyaria un altre torneig oficial fins el 1978 (Copa del Rei) i no obtindria una altra Lliga fins a 1985, 11 anys després. Cruyff mai més va repetir, ni de bon tros, la seva excepcional primera temporada i l’equip se’n va ressentir força.
Entrenador: Marinus Michels.
Un onze: Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Marcial, Asensi, Rexach, Cruyff i Sotil.
El més positiu: un títol de Lliga després de 14 anys de sequera / el que va fer aquella temporada Cruyff només ho han pogut igualar Ronaldinho i Messi / l'històric 0-5 del Bernabéu.
El més negatiu: que la cosa només durés un any / el ràpid aburgesament de jugadors com Marcial, Rexach o el mateix Cruyff / el 4-0 que els catalans, sense Cruyff, van encaixar a la final de Copa contra el Real Madrid.
No obstant, la derrota a la final de la Copa d’Europa de 1961, a Berna contra el Benfica, i la crisi econòmica, que va obligar a vendre Suárez a l’Inter de Milà, sense oblidar la retirada de grans jugadors com Kubala, van originar potser la pitjor crisi en la història del club, durant uns tristos anys 60. El club blaugrana va estar 14 anys sense guanyar el títol de Lliga, encara que es van conquistar tres Copes i una Copa de Fires durant el període.
El 1973, el llavors president Agustí Montal va decidir fitxar el millor futbolista mundial del moment: Cruyff (a la foto amb Sotil). El davanter holandès, que havia assolit tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax, no va poder debutar al campionat de Lliga, debut a problemes burocràtics, fins a la sisena jornada, en què el Barça ocupava la penúltima posició de la taula classificatòria. Una vegada Cruyff va debutar, ho va fer marcant dos gols al Granada, al Camp Nou (4-0), l’equip, entrenat pel tambñe neerlandès Marinus Michels, va iniciar una ratxa imparable de resultats, es va situar líder abans de finalitzar la primera volta, va guanyar la Lliga al Molinón de Gijón, a manca de cinc jornades per al final, i va romandre 26 encontres imbatut.
Un apartat especial mereix l’històric triomf davant el Real Madrid al Santiago Bernabéu per 0-5. Asensi, en dues ocasions, el mateix Cruyff, Juan Carlos i Sotil van marcar en un partit magnífic i espectacular del conjunt català contra el seu etern rival.
Malauradament per a l’afecció barcelonista, aquell títol només va ser un èxit aïllat, tenint en compte que el club no guanyaria un altre torneig oficial fins el 1978 (Copa del Rei) i no obtindria una altra Lliga fins a 1985, 11 anys després. Cruyff mai més va repetir, ni de bon tros, la seva excepcional primera temporada i l’equip se’n va ressentir força.
Entrenador: Marinus Michels.
Un onze: Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Marcial, Asensi, Rexach, Cruyff i Sotil.
El més positiu: un títol de Lliga després de 14 anys de sequera / el que va fer aquella temporada Cruyff només ho han pogut igualar Ronaldinho i Messi / l'històric 0-5 del Bernabéu.
El més negatiu: que la cosa només durés un any / el ràpid aburgesament de jugadors com Marcial, Rexach o el mateix Cruyff / el 4-0 que els catalans, sense Cruyff, van encaixar a la final de Copa contra el Real Madrid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario