La setmana passada Gio van Bronkhorst (foto), després de quatre temporades al club, va abandonar el FC Barcelona per tornar al seu primer equip professional, el Feyenoord de Rotterdam. D’aquesta forma, el vestidor del Camp Nou s’ha quedat sense cap futbolista holandès, fet que no succeïa des de la temporada 1996/1997. Aquests han estat tots els jugadors holandesos que han passat pel Barça, des de l’arribada de Johan Cruyff el 1973:
Johan Cruyff (1973-1978). La primera campanya de Cruyff al Camp Nou va ser excepcional i és molt probable que ni abans ni després cap futbolista hagi realitzat una temporada tan extraordinària en la història del club. Podríem afirmar que el títol de Lliga 1973/1974, aconseguit després de 14 anys de sequera, va ser una obra personal del millor futbolista del món de la dècada dels 70. No obstant, Cruyff no va poder repetir mai més aquell exercici inicial i ni tan sols s’hi va acostar: la segona temporada va pagar l’esforç del Mundial d’Alemanya, a la tercera es va enfrontar a l’entrenador alemany Hennes Weisweiller, a la quarta va ser polèmicament expulsat per l'àrbitre madrileny Melero Guaza, truncant l'afer una excel·lent ratxa personal i col·lectiva, i a la cinquena i última es va limitar a complir. Sens dubte, la seva etapa de tècnic, de 1988 a 1996, va ser en general força millor.
Johan Neesquens (1974-1979). Quan va arribar al club, va provocar que el gran equip que va guanyar la Lliga 1973/1974 es desequilibrés per la sortida del davanter peruà Hugo Sotil, que es va quedar sense fitxa a l’espera d’una nacionalització que va trigar massa temps. Tanmateix, Neesquens va acabar convertint-se en un gran ídol al Camp Nou, especialment per la gran entrega que va mostrar en els cinc anys a l'entitat, i la seva marxa el 1979 va provocar enormes protestes contra el nou president de l’entitat, Josep Lluís Núñez. Ara fa un any va tornar al club per convertir-se en segon entrenador.
Ronald Koeman (1989-1995). Els seus inicis al club van ser força complicats i fins i tot es van escoltar qualificatius com “armari” o "paquet". No obstant, a partir de la seva segona temporada, es va erigir en un dels grans líders del Dream Team (quatre Lligues i una Copa d'Europa entre altres títols), contegiant amb el seu caràcter l’equip, posant-se el grup a la seva esquena quan les coses es torçaven i, evidentment, marcant el gol que va donar la primera Copa d’Europa a l’entitat catalana, el 1992 a Wembley. Posteriorment va tenir una curta experiència com a integrant de l’organigrama tècnic de Louis van Gaal.
Richard Witschge (1991-1993). Quan va arribar al Barça, Cruyff va assegurar que havia fitxat el millor “10” d’Europa, però l’interior esquerre pràcticament mai va tenir l’opció de desbancar el trio de estrangers format per Koeman, Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov.
Jordi Cruyff (primer equip, 1995 - 1996). El seu pare el va pujar al primer equip quan va iniciar-se la crisi del Dream Team. Com era d'esperar, el seu ascens va portar tota mena de suspicàcies, però la veritat és que Jordi ho va fer bastant bé. Se'n va anar poc després de ser destituït el seu progenitor.
Michael Reiziger (1997-2004). Va ser el primer dels molts holandesos que va contractar el Barça durant l’època de Van Gaal i el seu rendiment va ser força positiu i regular, com ho demostren les seves set campanyes al club blaugrana (rècord d'un fubolista de la seva nacionalitat al club).
Ruud Hesp (1997-2000). Va ser l’autèntica sorpresa en les dues primeres temporades de Van Gaal. Va deixar Vítor Baia a la banqueta, va tenir un rendiment extraordinari i va ser clau en el títols guanyats (dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa) durant la primera etapa del polèmic entrenador. En la seva tercera i última campanya les coses es van tòrcer considerablement.
Winston Bogarde (1998-2000). Va rebre força xiulets i protestes en les seves actuacions al Camp Nou i penso que la majoria de vegades molt injustos. Crec que molts seguidors van pagar amb la seva persona les diferències que tenien amb Van Gaal.
Philip Cocu (1998-2004). Sis temporades al club caracteritzades per la regularitat, un rendiment força alt i un comportament professional extraordinari (el seu primer exercici va ser excel·lent i decisiu en la consecució de la Lliga). Hi va haver certa polèmica quan se li va donar la baixa el 2004 després d’haver realitzat una brillant campanya, la primera amb Joan Laporta i Frank Rijkaard.
Boudewijn Zenden (1998-2000). Fitxat teòricament per alliberar Rivaldo de la banda esquerra, Zenden va haver de carregar constantment amb fama de mal centrador fins els seus darrers dies al Barça. El seu rendiment va ser en general bastant decebedor.
Patrick Kluivert (1998-2004). Va començar força bé i va ser un home clau per a l’equip durant força exercicis, però amb el pas del temps, el seu estat de forma va baixar en picat, suposadament, per no fer una vida massa apropiada per a un futbolista. Va demostrar poca capacitat de lideratge arran de les marxes de Luis Figo i Rivaldo.
Frank de Boer (1999-2003). El seu fitxatge, i el del seu germà bessó, va ser un autèntic “culebrot” i la llarga espera potser no va valer massa la pena perquè el rendiment de Frank va ser força discret durant les quatre temporades i mitja que va jugar al Camp Nou, sent el responsable d’enormes errors defensius.
Ronald de Boer (1999-2000). Fins i tot va tenir pitjor fortuna que el seu germà i poques vegades va gaudir de la titularitat. Es comentava que Van Gaal només volia Frank.
Marc Overmars (2000-2004). El fitxatge més car de la història del Barça (altres informacions opinen que ho és el de Javier Saviola), és un dels casos més estranys que he observat en un futbolista. Arran d’una gravíssima lesió, quan encara era jugador de l’Ajax, abans del seu pas per l’Arsenal, semblava patir més problemes de tipus psicològic que no pas físic, encara que alguns pensaven que el que veritablement tenia era força cara dura. Malgrat tot, va romandre quatre anys al Camp Nou i la seva primera campanya va ser força correcta.
Giovanni van Bronkhorst (2003-2007). Fitxatge d’última hora de la primera temporada de Rijkaard, Gio ha donat un gran rendiment en els seus quatre anys al club, encara que amb el pas dels anys les coses han anat empitjorant.
Edgar Davids (2004). Com va afirmar en el seu dia Rijkaard, Davids va ser fitxat al mercat d’hivern de l'exercici 2003/2004 per donar equilibri a un equip que encara seguia enfonsat després de l’era de Joan Gaspart. Amb el centrecampista, el Barça va fer una segona volta de Lliga superba, però el jugador va decidir marxar a l’Inter de Milà l’estiu següent.
Mark van Bommel (2005-2006). Malgrat que penso que és un magnífic futbolista, i un dels més complets d’Europa, Van Bommel no va tenir massa regularitat en el seu únic any barcelonista. Crec que no es va acabar d’adaptar al sistema de Rijkaard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario