És una mica injust referir-se al Real Madrid de la segona meitat dels 80 com el de la Quinta del Buitre perquè, si bé és veritat que l’aportació de jugadors com Emilio Butragueño (foto), Míchel González, Manolo Sanchis o Rafa Martín Vázquez va ser fonamental, no es pot obviar la condició de decisius de futbolistes com Paco Buyo, Miguel Chendo, Antonio Maceda, José Antonio Camacho, Rafa Gordillo, Bernd Schuster o, evidentment, el golejador Hugo Sánchez.
El 1984, el Castilla va assolir el títol de campió de Segona Divisió A, però, per la seva condició de filial, no va poder ascendir a la màxima categoria. Si que van fer el salt al primer equip del Real Madrid els quatre jugadors descrits en el paràgraf anterior i el tècnic Amancio Amaro, que havia estat una llegenda com a futbolista de l’entitat blanca durant els 60 i 70.
El debut de tots ells a primera divisió no va ser gens fàcil i fins i tot Amancio va ser destituït abans de finalitzar la primera temporada. Va ser llavors quan el president Ramón Mendoza va decidir els fitxatges d’homes com Buyo, Maceda, Gordillo i Hugo Sánchez. L’equip madridista havia estat cinc anys sense guanyar la Lliga i, paradoxalment, l'obtindria cinc anys consecutius, igualant el seu propi rècord aconseguit durant la dècada dels 60.
Mendoza va seguir confiant amb Luis Molowny, l’etern recurs madridista quan les coses no funcionaven i que havia substituït Amancio l’anterior temporada i li havia donat al club la Copa de la Lliga i la Copa de la UEFA. El tècnic canari va guanyar la Lliga 1985/1986 de manera espectacular i, a més a més, va conquistar la segona UEFA.
No obstant, Molowny va acabar deixant pas a l’entrenador clàssic d’aquell gran equip: Leo Beenhacker. L’holandès va tenir un trienni magnífic, va desenvolupar un futbol fantàstic i va guanyar tres Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya, però mai va poder conquistar el gran desig de Mendoza, la Copa d’Europa, fet que va ocasionar que el president el substituís per John Toshack el 1989.
El Gal·lès va assolir la cinquena Lliga consecutiva, amb rècord golejador inclòs, però tampoc va poder obtenir la Copa d’Europa. La situació encara es va tòrcer més durant la campanya 1990/1991, quan l’equip va entrar en una greu crisi que va coincidir amb la irrupció del FC Barcelona de Johan Cruyff, l’anomenat Dream Team. Toshack va ser cessat i el club blanc iniciaria una “travessa pel desert”.
Com ja s'ha pogut constatar, aquell extraordinari Real Madrid va tenir la seva part negativa en la Copa d’Europa. Els blancs no només van ser incapaços de guanyar un torneig que no conquistaven des de 1966, sinó que ni tan sols van disputar-hi cap final. El Bayern Munic, el sorprenent PSV Eindhoven, dues vegades el Milan d’Arrigo Sacchi i l’Spartak Moscou, ja en plena crisi, van apartar el conjunt madridista del gran somni de Mendoza. Curiosament, un Real Madrid molt més irregular i força menys espectacular va obtenir la Champions League tres vegades entre 1998 i 2002.
Entrenadors: Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack.
Un onze: Buyo, Chendo, Sanchís, Maceda, Camacho, Michel, Schuster, Martín Vázquez, Gordillo, Butragueño i Hugo Sánchez.
El més positiu: cinc Lligues consecutives / la qualitat tècnica de gran part dels futbolistes d'aquell equip / els gols del mexicà Sánchez.
El més negatiu: va mancar mentalitat adient pel que fa a la Copa d'Europa / Beenhacker no va ser pràcticament mai ben acceptat per la premsa madrilenya / sempre que es va trobar el Milan d'Arrigo Sacchi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario