REAL MADRID
El més positiu: el bloc
Qui ho anava a dir fa alguns anys quan Florentino Pérez fitxava un galàctic rere l’altre i el Real Madrid va acabar fracassant com unes grans individualitats incapaces de formar un equip. Ara tot ha canviat i al club blanc, vigent campió, a penes hi queda cap galàctic. Bernd Schuster, nou tècnic de l’entitat, potser no té grans estrelles, però en canvi compta amb un bloc sòlid i cohesionat.
El més negatiu: la planificació
Es pot discutir si un campió necessita realitzar vuit fitxatges, sobretot tenint en compte que es vol canviar radicalment el joc que s’efectuava amb Fabio Capello, però allò que no sembla comprensible és que s’hagi estat fitxant fins a fa poc sense cap tipus de planificació establerta. Fa la sensació que contractacions com las d’Sneijder o Heintze s’han realitzat sense interès previ i perquè no han trobat les peces que més interessaven.
Possible onze tipus: Casillas, Ramos, Cannavaro, Pepe, Drenthe, Robinho, Diarra, Sneijder, Robben, Raúl i Van Nistelrooy.
Altres tres jugadors bàsics: Metzelder, Guti i Saviola.
Entrenador: Bernd Schuster.
FC BARCELONA
El més positiu: millors individualitats que cap altre equip del món
Començant pels anomenats quatre fantàstics, Ronaldinho, Eto’o, Messi i Henry, i continuant per excel·lents futbolistes com Valdés, Zambrotta, Puyol, Thuram, Márquez, Milito, Abidal, Touré, Edmílson, Xavi, Iniesta, Deco i fins i tot els joves Giovanni i Bojan, el FC Barcelona compta amb unes individualitats extraordinàries. A nivell mundial, només el Chelsea de José Mourinho pot acostar-se en qualitat a la plantilla blaugrana.
El més negatiu: els dubtes amb l’actitud
Per moltes estrelles que tinguis, si l’actitud no és prou bona, poca cosa pots fer i qualsevol conjunt, per modest que sigui, et pot guanyar. La temporada passada vam poder observar com el compromís o l’actitud d’alguns futbolistes, tant en els entrenaments com ens els partits, van ser força decebedors. Malauradament pel Barça, aquests problemes van seguir en el primer matx de l’actual Lliga davant el Racing i això em porta a pensar que potser s’haurien d’haver donat més baixes que les que han tingut lloc. A més, Frank Rijkaard (foto) no sembla fins el moment capaç d’aturar aquesta dinàmica negativa.
Possible onze tipus: Valdés, Zambrotta, Puyol, Márquez, Abidal, Xavi, Touré, Deco, Messi, Eto’o i Ronaldinho.
Altres tres jugadors bàsics: Milito, Iniesta i Henry.
Entrenador: Frank Rijkaard.
SEVILLA FC
El més positiu: la trajectòria
Des de maig de 2006 fins a l’agost de 2007, els andalusos han aconseguit cinc títols oficials (una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Supercopa d’Europa i dues Copes de la UEFA). Per tant, el quadro de Juande Ramos, que aquesta temporada afronta la revalida de la Champions League, és un equip en un estat de forma espectacular.
El més negatiu: la probable relaxació
Tal com va succeir en el Madrid galàctic i en el Barça de l’anterior campanya, els jugadors del Sevilla hauran d’evitar caure en la relaxació i en l’autocomplaença i pensar que amb allò que han fet ja n’hi ha prou. De totes maneres, el club andalús té encara dues grans motivacions: lluitar pel títol de Lliga i fer-ho força bé a la Lliga de Campions.
Possible onze tipus: Palop, Alves, Navarro, Escudé, Dragutinovic, Navas, Poulsen, Renato, Adriano, Kanouté i Luis Fabiano.
Altres tres jugadors bàsics: Mosquera, Keita i Koné.
Entrenador: Juande Ramos.
VALÈNCIA CF
El més positiu: un conjunt molt equilibrat
El quadro valencianista no té cap tipus de fissura des de la porteria fins a la davantera. Porters amb experiència, defensa sòlida, malgrat la baixa d’Ayala (Saragossa), centre del camp molt complet, amb tècnica i força, i davantera hàbil i eficaç.
El més negatiu la pressió de Quique
Quique Sánchez Flores ja té la llibertat que tant desitjava arran de la marxa del secretari tècnic Amedeo Carboni, amb el qual mantenia unes relacions força tenses. Malgrat no tractar-se de campanyes dolentes, les dues temporades de Quique a Mestalla han quedat lluny de l’enyorat treball de Rafa Benítez i una part de l’afecció ja ha mostrat les seves diferències amb l’entrenador. Sens dubte, Quique se la juga i l’exercici no ha començat gens bé.
Possible onze tipus: Cañizares, Miguel, Helguera, Marchena, Moretti, Joaquín, Albelda, Baraja, Vicente, Silva i Villa.
Altres tres jugadors bàsics: Albiol, Angulo i Morientes.
Entrenador: Quique Sánchez Flores.
El més positiu: el bloc
Qui ho anava a dir fa alguns anys quan Florentino Pérez fitxava un galàctic rere l’altre i el Real Madrid va acabar fracassant com unes grans individualitats incapaces de formar un equip. Ara tot ha canviat i al club blanc, vigent campió, a penes hi queda cap galàctic. Bernd Schuster, nou tècnic de l’entitat, potser no té grans estrelles, però en canvi compta amb un bloc sòlid i cohesionat.
El més negatiu: la planificació
Es pot discutir si un campió necessita realitzar vuit fitxatges, sobretot tenint en compte que es vol canviar radicalment el joc que s’efectuava amb Fabio Capello, però allò que no sembla comprensible és que s’hagi estat fitxant fins a fa poc sense cap tipus de planificació establerta. Fa la sensació que contractacions com las d’Sneijder o Heintze s’han realitzat sense interès previ i perquè no han trobat les peces que més interessaven.
Possible onze tipus: Casillas, Ramos, Cannavaro, Pepe, Drenthe, Robinho, Diarra, Sneijder, Robben, Raúl i Van Nistelrooy.
Altres tres jugadors bàsics: Metzelder, Guti i Saviola.
Entrenador: Bernd Schuster.
FC BARCELONA
El més positiu: millors individualitats que cap altre equip del món
Començant pels anomenats quatre fantàstics, Ronaldinho, Eto’o, Messi i Henry, i continuant per excel·lents futbolistes com Valdés, Zambrotta, Puyol, Thuram, Márquez, Milito, Abidal, Touré, Edmílson, Xavi, Iniesta, Deco i fins i tot els joves Giovanni i Bojan, el FC Barcelona compta amb unes individualitats extraordinàries. A nivell mundial, només el Chelsea de José Mourinho pot acostar-se en qualitat a la plantilla blaugrana.
El més negatiu: els dubtes amb l’actitud
Per moltes estrelles que tinguis, si l’actitud no és prou bona, poca cosa pots fer i qualsevol conjunt, per modest que sigui, et pot guanyar. La temporada passada vam poder observar com el compromís o l’actitud d’alguns futbolistes, tant en els entrenaments com ens els partits, van ser força decebedors. Malauradament pel Barça, aquests problemes van seguir en el primer matx de l’actual Lliga davant el Racing i això em porta a pensar que potser s’haurien d’haver donat més baixes que les que han tingut lloc. A més, Frank Rijkaard (foto) no sembla fins el moment capaç d’aturar aquesta dinàmica negativa.
Possible onze tipus: Valdés, Zambrotta, Puyol, Márquez, Abidal, Xavi, Touré, Deco, Messi, Eto’o i Ronaldinho.
Altres tres jugadors bàsics: Milito, Iniesta i Henry.
Entrenador: Frank Rijkaard.
SEVILLA FC
El més positiu: la trajectòria
Des de maig de 2006 fins a l’agost de 2007, els andalusos han aconseguit cinc títols oficials (una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Supercopa d’Europa i dues Copes de la UEFA). Per tant, el quadro de Juande Ramos, que aquesta temporada afronta la revalida de la Champions League, és un equip en un estat de forma espectacular.
El més negatiu: la probable relaxació
Tal com va succeir en el Madrid galàctic i en el Barça de l’anterior campanya, els jugadors del Sevilla hauran d’evitar caure en la relaxació i en l’autocomplaença i pensar que amb allò que han fet ja n’hi ha prou. De totes maneres, el club andalús té encara dues grans motivacions: lluitar pel títol de Lliga i fer-ho força bé a la Lliga de Campions.
Possible onze tipus: Palop, Alves, Navarro, Escudé, Dragutinovic, Navas, Poulsen, Renato, Adriano, Kanouté i Luis Fabiano.
Altres tres jugadors bàsics: Mosquera, Keita i Koné.
Entrenador: Juande Ramos.
VALÈNCIA CF
El més positiu: un conjunt molt equilibrat
El quadro valencianista no té cap tipus de fissura des de la porteria fins a la davantera. Porters amb experiència, defensa sòlida, malgrat la baixa d’Ayala (Saragossa), centre del camp molt complet, amb tècnica i força, i davantera hàbil i eficaç.
El més negatiu la pressió de Quique
Quique Sánchez Flores ja té la llibertat que tant desitjava arran de la marxa del secretari tècnic Amedeo Carboni, amb el qual mantenia unes relacions força tenses. Malgrat no tractar-se de campanyes dolentes, les dues temporades de Quique a Mestalla han quedat lluny de l’enyorat treball de Rafa Benítez i una part de l’afecció ja ha mostrat les seves diferències amb l’entrenador. Sens dubte, Quique se la juga i l’exercici no ha començat gens bé.
Possible onze tipus: Cañizares, Miguel, Helguera, Marchena, Moretti, Joaquín, Albelda, Baraja, Vicente, Silva i Villa.
Altres tres jugadors bàsics: Albiol, Angulo i Morientes.
Entrenador: Quique Sánchez Flores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario