Quan Joan Laporta va arribar al FC Barcelona, arran de guanyar les eleccions de juny de 2003, la seva idea era realitzar una profunda “neteja” al vestidor del Camp Nou, però es va trobar un deute econòmic enorme de l’època de Joan Gaspart i va haver de continuar amb alguns futbolistes dels quals hauria volgut prescindir, malgrat que es va fer l’esforç de contractar Ronaldinho, operació en què el llavors vice-president esportiu Sandro Rosell va ser-ne decisiu.
Després de l’excel·lent gestió d’un altre vice-president, Ferran Soriano, l’economia del club va millorar força en només un any i la directiva i el quadro tècnic es van disposar a realitzar la reconversió que no havien pogut efectuar abans. De les baixes que es van donar l’estiu de 2004, entre les quals es trobaven Michael Reiziger, Marc Overmars i Patrick Kluivert, van ser molt criticades les de Philip Cocu i Javier Saviola, que havien estat dos jugadors clau en la esplèndida segona volta de Lliga que havia fet l’equip que ja dirigia Frank Rijkaard.
En aquell moment Laporta, Rosell, el director tècnic Txiki Begiristáin i l’entrenador Rijkaard van estar molt valents i, sense que els hi tremolés el pols, van decidir certificar les baixes i reconstruir la plantilla fitxant futbolistes amb fam de títols o ambicions de jugar en un gran, com van ser els casos de Deco i Samuel Eto’o. No fa falta explicar que el temps va acabar donant la raó als màxims responsables del FC Barcelona i el club va guanyar dues Lligues, una Champions league i dues Supercopes d’Espanya.
No obstant, a partir de la passada temporada es van poder constatar clarament signes d’aburgesament, autocomplaença, relaxació i “galactització” en molts jugadors de la plantilla blaugrana. Ronaldinho es passava més temps al gimnàs que en els entrenaments, hi van tenir lloc retards en el retorn de vacances de Nadal del mateix Ronaldinho i també de Deco i Rafa Márquez, Eto’o va realitzar a Vilafranca del Penedès unes declaracions polèmiques i explosives, van aparèixer clans i disputes al vestidor, hi va haver molt poca intensitat en els entrenaments, poca pressió en els partits, una condició física lamentable... fins a acabar regalant un títol de Lliga al Real Madrid. I mentrestant, Rijkaard que no dominava la situació i Laporta que semblava no assabentar-se de res.
Jo estic segur que a Laporta i Begiristáin se’ls hi va passar pel cap, a començaments d’estiu, realitzar una altra renovació més o menys profunda en la plantilla. Segurament van meditar la possibilitat d’acceptar ofertes pels cracks Ronaldinho, Eto’o i Deco i fins i tot de donar per acabada l’etapa de Rijkaard a la banqueta del Camp Nou. Però, fos per seguir donant crèdit a una plantilla històrica, per confiar en un canvi d’actitud de les estrelles o simplement per la manca de valentia que els hi va sobrar tres any abans, només s’han donat baixes a futbolistes secundaris com Juliano Belletti, Gio Van Bronkhorst, Thiago Motta, Ludovic Giuly o Maxi López.
S’ha parlat molt del canvi d’actitud de molts jugadors durant la pretemporada, dels quatre excel·lents fitxatges (Gabriel Milito, Eric Abidal, Touré Yaya i Thierry Henry) que s’han realitzat, de l’aplicació estricta del codi intern, de la possibilitat que Rijkaard es convertís en un home dur, del futur de Giovanni dos Santos i de Bojan Krkic o de la plantilla més espectacular de la història del club, però és evident que l’estrena de Lliga al Nuevo Sardinero de Santander i molts minuts del matx davant l’Athletic Club al Camp Nou van evidenciar que molts dels problemes i vicis de la campanya anterior persisteixen.
Contra el Racing es va jugar amb una lentitud i poca profunditat alarmants, davant l’Athletic es va arribar a patir en un partit que hauria d’haver acabat sentenciat a la primera part, Deco no va acceptar bé la seva suplència al Sardinero, Leo Messi va ser substituït en aquest escenari malgrat fer-ho millor que Ronaldinho i Eto’o, el crack brasiler continua brillant en accions a pilota parada, però segueix sense provar la jugada individual, Andrés Iniesta s’ha assegut a la banqueta abans que Xavi Hernández, el centre del camp blaugrana continua tenint molt pocs centímetres de mitjana, la pressió a penes existeix, Rijkaard sembla no disposar de cap pla alternatiu i Johan Neesquens, el seu segon, fa la sensació que segueix sense ser-hi.
Les últimes declaracions de Laporta, molt dures tenint en compte la seva poca eloqüència des de que és president, evidencien una profunda preocupació i probablement també signes de penediment per no haver realitzat cap canvi significatiu aquest estiu i de no tenir la confiança d’abans amb l’entrenador.
És possible que el Barça acabi realitzant una temporada històrica, que recuperi els títols de Lliga i de Champions, que Rijkaard torni a gestionar el vestidor meravellosament, que Ronaldinho faci jugades com les del Santiago Bernabéu fa quasi dos anys, que Deco torni a marcar el ritme dels partits, que Eto’o deixi de lesionar-se i faci molts gols i que els nous fitxatges donin més potencial a l’equip. No obstant, potser res o quasi res d’això passi i es torni a viure una altra gran decepció. Si fos així, sens dubte Laporta i Begiristáin no dubtaran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario