Any 2004: el València guanyava la seva segona Lliga en tres anys i obtenia la Copa de la UEFA a Göteborg. No obstant, tot va canviar a Mestalla malgrat els excel·lents resultats. L’entrenador dels tres títols, Rafael Benítez, va fitxar pel Liverpool, arran d’unes relacions no massa positives amb la directiva, i el president Jaime Ortí abandonava el càrrec, que passava a mans del màxim accionista del club Juan Bautista Soler (foto).
Moltes vegades es comenta que quan les coses funcionen és un perill canviar-les, però malauradament pels seus interessos l’entitat valenciana no en va fer cas de la frase. Per substituir l’enorme buit que deixava Benítez, Soler va decidir el retorn de Claudio Ranieri a Mestalla, per a molts l’entrenador que va iniciar el gran cicle valencianista, amb la consecució de la Copa del Rei de 1999. S'ha indicat que el treball fet per l'italià el van saber aprofitar perfectament Héctor Cúper, que va portar l’equip a dues finals consecutives de la Champions League, i el mateix Benítez.
Però una altra dita popular, aquella que explica que “segones parts mai són bones”, es va complir i la segona experiència de Ranieri a Mestalla va ser un fracàs. El València va ser incapaç de classificar-se per a Europa i Soler va posar el club en mans de Quique Sánchez Flores, el qual acabava d’efectuar una brillant campanya amb el modest Getafe i coneixia perfectament l’entitat valencianista després de haver-hi estat vàries temporades com a futbolista.
Si hem de ser sincers, els dos anys i escaig de Quique a la banqueta del València han estat bastant positius quant a resultats: el preparador madrileny ha classificat en dues ocasions el club per a la Champions i l’any passat el València va ser l’únic conjunt espanyol en arribar als quarts de final d’aquesta competició.
Tanmateix, Sánchez Flores va tenir molts problemes: l’ombra de Benítez, que va aconseguir amb el Liverpool la Champions de 2005, era massa allargada; es va enfrontar greument al secretari tècnic Amedeo Carboni, el seu joc defensiu i tàctic va xocar amb un sector important de la sempre exigent afecció valencianista i no va tenir gens de sort amb les importants lesions de futbolistes com Curro Torres, Del Horno, Ayala, Baraja, Edu, Vicente, Regueiro o Gavilán.
Malgrat els molts dubtes, Quique va continuar després de finalitzar el passat exercici, fet que va suposar la marxa de Carboni, però la tensió de l’entorn era ja insostenible i el madrileny va ser destituït a inicis de l’actual temporada. Per substituir-lo, Soler es va decidir per un entrenador radicalment diferent com és el cas de Ronald Koeman, un amant del futbol d’atac i de toc. Koeman, lluny de millorar els resultats de Quique, encara els ha empitjorat i per exemple el València va ser eliminat dimarts passat de la Lliga de Campions. Però com és lògic, ningú culpa l’holandès del pèssim moment que viu l’entitat i ara l’afecció assenyala directament Soler, que podria ser la pròxima víctima de la crisi.
Moltes vegades es comenta que quan les coses funcionen és un perill canviar-les, però malauradament pels seus interessos l’entitat valenciana no en va fer cas de la frase. Per substituir l’enorme buit que deixava Benítez, Soler va decidir el retorn de Claudio Ranieri a Mestalla, per a molts l’entrenador que va iniciar el gran cicle valencianista, amb la consecució de la Copa del Rei de 1999. S'ha indicat que el treball fet per l'italià el van saber aprofitar perfectament Héctor Cúper, que va portar l’equip a dues finals consecutives de la Champions League, i el mateix Benítez.
Però una altra dita popular, aquella que explica que “segones parts mai són bones”, es va complir i la segona experiència de Ranieri a Mestalla va ser un fracàs. El València va ser incapaç de classificar-se per a Europa i Soler va posar el club en mans de Quique Sánchez Flores, el qual acabava d’efectuar una brillant campanya amb el modest Getafe i coneixia perfectament l’entitat valencianista després de haver-hi estat vàries temporades com a futbolista.
Si hem de ser sincers, els dos anys i escaig de Quique a la banqueta del València han estat bastant positius quant a resultats: el preparador madrileny ha classificat en dues ocasions el club per a la Champions i l’any passat el València va ser l’únic conjunt espanyol en arribar als quarts de final d’aquesta competició.
Tanmateix, Sánchez Flores va tenir molts problemes: l’ombra de Benítez, que va aconseguir amb el Liverpool la Champions de 2005, era massa allargada; es va enfrontar greument al secretari tècnic Amedeo Carboni, el seu joc defensiu i tàctic va xocar amb un sector important de la sempre exigent afecció valencianista i no va tenir gens de sort amb les importants lesions de futbolistes com Curro Torres, Del Horno, Ayala, Baraja, Edu, Vicente, Regueiro o Gavilán.
Malgrat els molts dubtes, Quique va continuar després de finalitzar el passat exercici, fet que va suposar la marxa de Carboni, però la tensió de l’entorn era ja insostenible i el madrileny va ser destituït a inicis de l’actual temporada. Per substituir-lo, Soler es va decidir per un entrenador radicalment diferent com és el cas de Ronald Koeman, un amant del futbol d’atac i de toc. Koeman, lluny de millorar els resultats de Quique, encara els ha empitjorat i per exemple el València va ser eliminat dimarts passat de la Lliga de Campions. Però com és lògic, ningú culpa l’holandès del pèssim moment que viu l’entitat i ara l’afecció assenyala directament Soler, que podria ser la pròxima víctima de la crisi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario