El tercer capítol de la història de la Recopa, coneguda també com a C-2, comença amb la segona i última final jugada entre dos representants de l’antiga Europa comunista: Dinamo Tbilisi i Karl Zeiss Jena. Els georgians van acabar superant els alemanys orientals i van ser el segon quadro de la desapareguda Unió Soviètica en assolir un títol continental.
El FC Barcelona es va endur la seva segona Recopa el 1982 i ho va fer al mateix estadi Camp Nou, en un ambient força enrarit perquè l’equip que entrenava Udo Lattek acabava de perdre de forma increïble el títol de Lliga. Els blaugranes van vèncer, amb remuntada inclosa, l’Standard de Lieja per 2 a 1, amb gols de Simonsen i Quini per als campions. Altres jugadors importants de la plantilla barcelonista eren Urruti, Sánchez, Migueli, Olmo, Alexanko, Esteban, Carrasco i els llavors lesionats Schuster i Víctor.
Un any més tard va ser l’altre gran del futbol espanyol, el Real Madrid, qui va arribar a la final, però els blancs, tal com els hi va succeir 12 anys abans amb el Chelsea, van caure davant un altre club britànic, els escocesos de l’Aberdeen. Aquests van vèncer gràcies a un gol en el darrer minut de la pròrroga, encara que havien fet mèrits suficients per guanyar abans del temps suplementari. El Madrid comptava llavors amb jugadors com Stielike, Del Bosque, Juanito o Santillana.
El Juventus va jugar el 1984 la segona de tres finals europees consecutives (un any abans i un després va disputar les de la Copa d’Europa). L’esquadra torinesa, que aleshores comptava amb una dels millors plantilles de la seva història, es va imposar, amb més problemes dels previstos, al sorprenent Porto.
Un any més tard, l’Everton, que llavors es trobava en un moment extraordinari i que aquell any va ser capaç de superar el seu il·lustre rival ciutadà, el Liverpool, a la Lliga anglesa, va vèncer amb claredat el Rapid de Viena i es va convertir en el cinquè conjunt anglès en obtenir el títol.
El Dinamo de Kiev va ser el quart equip, darrere de Milan, Anderlecht i Barça, en aconseguir en dues ocasions la Recopa. Encara amb Valeri Lobanovski com a entrenador i Blokhin (a la foto amb la samarreta de l'antiga Unió Soviètica) com un dels jugadors destacats, els ucraïnesos van superar amb claredat i amb un joc extraordinari l’Atlético de Madrid, que jugava la seva tercera final del torneig. Belanov i Zavarov eren les noves estrelles del quadro de Kiev, mentre que amb els espanyols hi jugaven homes com Tomás, Arteche, Setién, Quique o Rubio.
Una temporada després es va viure el renaixement de l’Ajax a Europa, primer club holandès que aconseguia la Recopa, 14 anys més tard de la seva tercera Copa d’Europa consecutiva. L’entrenador que va portar els d’Amsterdam al títol en va ser el mític Johan Cruyff, poc abans de construir el Dream Team al FC Barcelona, mentre l'equip tenia com a màximes estrelles Van Basten i Rijkaard, que aviat farien història amb el Milan d’Arrigo Sacchi. L’entitat ajacied va superar a la final el sorprenent Lokomotive de Leipzig, darrer conjunt de l’antiga Alemanya Oriental en jugar una final continental.
El Malines era un equip gairebé desconegut pocs anys abans de guanyar la Recopa de 1988, però els flamencs van anar construint un conjunt sòlid i competitiu i van donar la sorpresa a la final davant el campió de l’any anterior, l'Ajax, que ja no comptava amb Cruyff com a entrenador ni amb Van Basten i Rijkaard a les seves files.
El 1989, deu anys més tard de l’històric triomf de Basilea, el FC Barcelona va conquistar la seva tercera Recopa, la qual va ser el primer títol dels molts que Johan Cruyff va assolir com a entrenador blaugrana. Els catalans, com va succeir tres anys després en la final de la Copa d’Europa a Wembley, van vèncer el Sampdoria, marcant Julio Salinas i López Rekarte els dos gols del partit jugat a l’estadi Wandkorf de Berna, el mateix escenari en què el Barça va perdre la Copa d’Europa de 1961. Altres futbolistes destacats del quadro blaugrana eren Zubizarreta, Alexanko, Julio Alberto, Eusebio, Milla, Bakero, Begiristáin, Lineker i Carrasco, que va obtenir la seva tercera Recopa particular.
El Sampdoria, però, només va trigar un any en refer-se de la derrota de Berna i va aconseguir la Recopa de 1990 amb Vialli com a gran estrella. Els genovesos, quart club italià en guanyar el torneig, van vèncer a la pròrroga l’Anderlecht, que tornava a una final de la Recopa 12 anys després.
No hay comentarios:
Publicar un comentario