Si no recordo malament, quan va finalitzar la primera volta de la Lliga 2003/2004, la primera amb Joan Laporta com a president i Frank Rijkaard com a entrenador, el FC Barcelona es trobava classificat en onzena posició. Esportivament parlant, l’entitat catalana continuava en la mateixa crisi que la va caracteritzar durant la trista època de la presidència de Joan Gaspart.
Va fer la sensació que Rijkaard, malgrat estar molt influenciat per l’escola italiana, va cedir davant les pressions del club i va utilitzar unes tàctiques convergents amb la història de la institució blaugrana, a través d’un sistema caracteritzat per un joc ofensiu, la presència de molts jugadors tècnicament ben dotats i l’ús d’extrems.
Arran de ser eliminat pel Saragossa a la Copa del Rei, Rijkaard es trobava molt a prop de la destitució i fins i tot el llavors vicepresident esportiu, Sandro Rosell, ja tenia preparat un substitut: el brasiler Luis Felipe Scolari.
Va ser llavors quan el tècnic holandès va donar un “cop de puny sobre la taula” i va decidir canviar la situació a la seva manera. En el mercat d’hivern ja havia fitxat el seu compatriota Edgar Davids i amb la seva inclusió li va donar un major equilibri a l’equip, el qual va guanyar també en seguretat defensiva. El Barça va realitzar durant la segona volta del torneig una remuntada espectacular, va acabar el campionat en segona posició i fins i tot va quedar molt a prop del títol que es va endur el València de Rafa Benítez.
Posteriorment va arribar l’època daurada del Barça de Laporta i Rijkaard amb dos títols de la Lliga, dos més de la Supercopa d’Espanya i un de la Champions League. Mentrestant, futbolistes com Ronaldinho, Samuel Eto’o, Deco, Víctor Valdés, Carles Puyol, Rafa Márquez, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi eren admirats arreu del món.
Tanmateix, tot va empitjorar la passada temporada en què el club català va finalitzar l’exercici sense cap títol dels considerats grans. Malgrat que durant l’estiu passat hi va regnar l’optimisme al Camp Nou, amb la creença que el succeït durant la campanya 2006/2007 havia estat simplement un accident, el Barça ha continuat, pel que fa als partits fora de casa, evidenciant els mateixos problemes.
Rijkaard, de nou quan els seus dies com a entrenador barcelonista semblaven comptats, ha donat un altre “cop de puny”, i pel que s’ha pogut observar en els darrers partits, sembla que pot recuperar el timó de l’equip. Fins el moment ha deixat l’intocable Ronaldinho a la banqueta en els encontres lluny del Camp Nou (a Mestalla fins i tot no va jugar cap minut malgrat la lesió de Messi), no ha situat a un altre fix com Deco com a titular després de la seva lesió, ha atorgat confiança total a Andrés Iniesta com un dels homes clau del bloc, ha recuperat un futbolista que semblava sentenciat com Eidur Gudjonsen i ha donat força minuts a joves com Giovanni dos Santos i Bojan Krkic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario