Porto molts anys seguint el món del futbol i he vist equips meravellosos, com per exemple el Barça de la primera meitat dels 90, entrenat per Johan Cruyff i conegut amb el sobrenom de Dream Team, però sincerament mai havia presenciat un futbol tan vistós i espectacular com el del Barça de Pep Guardiola, precisament un dels membres del Dream Team, que acaba de conquistar el cinquè doble Lliga / Copa en la història de la institució.
Aquestes han estat les fases pel que fa al títol de Lliga:
Inici decebedor
Res feia presagiar que el Barça només aconseguiria un dels primers sis punts en disputa. En primer lloc perquè l’equip de Guardiola havia realitzat una bona pretemporada i havia superat sense problemes la prèvia de la Champions contra el Wisla. En segon lloc, perquè el calendari dels catalans semblava força senzill. No obstant, el conjunt blaugrana va caure a Sòria davant el Numància i només va empatar al Camp Nou amb el Racing.
Ratxa de deu victòries consecutives, primeres exhibicions i lideratge
Quan el Barcelona va iniciar el partit de la tercera jornada contra l’Sporting al Molinón, es trobava en zona de descens, però l’equip va reaccionar vencent per un contundent 1 a 6. Aquesta va ser la primera de les deu victòries consecutives, entre les quals van destacar les dels encontres contra Atlético de Madrid (6-1), Almeria (5-0), Màlaga (1-4), en una Rosaleda pràcticament inpracticable pel fang i la pluja, i Valladolid (6-0). El Barça, que era líder des de la novena jornada, va punxar al Camp Nou davant el Getafe (1-1).
Un “Tourmalet” espectacular
Es temien molt els quatre partits que, de forma consecutiva, el Barcelona havia de jugar contra Sevilla (Sánchez Pizjuán), València i Real Madrid (Camp Nou) i Vila-real (Madrigal) perquè es comentava que el grup de Guardiola encara no havia guanyat cap gran club. Tanmateix, el Barça va vèncer els quatre xocs de forma espectacular davant andalusos (0-3), valencians (4-0), madrilenys (2-0) i castellonencs (1-2). Va ser el període estel·lar d’un gran Leo Messi (foto).
Nova ratxa de triomfs consecutius
Després de les quatre victòries del “Tourmalet” van arribar sis triomfs més de manera consecutiva, malgrat que durant aquella època el nivell físic del conjunt blaugrana no era el més idoni. Van destacar vàries remuntades i els encontres contra Deportivo (5-0) i Numància (4-1).
La mini crisi
Va ser l’únic moment de dubte, des de la tercera jornada, del Barça de Pep Guardiola, que va aconseguir només un punt de nou possibles: va igualar al Ruiz de Lopera contra el Betis (2-2), un matx que perdia per 2 a 0; sorprenentment va caure al Camp Nou en el derbi enfront l’Espanyol (2-3), que llavors era cuer, i va perdre al Vicente Calderón contra el sempre imprevisible Atlético (4-3), en un xoc que el Barcelona havia arribat a dominar per 0 a 2 i 2 a 3.
La reacció
El Real Madrid, amb una ratxa de resultats fantàstica, va reduir el desavantatge de 12 a només 4 punts, però els homes de Guardiola van reaccionar i van iniciar una nova etapa de brillants resultats, destacant la victòria contra el Màlaga (6-0). La distància entre Barça i Madrid, abans del clàssic al Santiago Bernabéu, es va mantenir en quatre punts, encara que durant unes jornades els catalans la van incrementar a sis.
L’històric 2 a 6 del Bernabéu
Malgrat que des de la premsa de la capital espanyola semblava que no hi havia dubtes sobre la victòria blanca, el Barça se’n va endur els tres punts del Bernabéu amb una exhibició de futbol magistral i va vèncer en un extraordinari, espectacular i històric matx. Gonzalo Higuaín va avançar el Madrid, però Thierry Henry, Carles Puyol i Leo Messi havien col·locat l’1 a 3 abans del descans. En el segon temps, Sergio Ramos va retallar diferències, encara que, de nou Henry i Messi, a més de Gerard Piqué, van deixar el marcador final en 2 a 6.
Campions
La setmana següent al gran triomf de Madrid, el Barcelona va fallar en el primer “match-ball” per guanyar matemàticament el títol contra el Vila-real al Camp Nou, però el conjunt de Guardiola només va haver d’esperar sis dies per aconseguir-ho, tres després de guanyar la Copa del Rei a Mestalla enfront l’Athletic Club, arran de la derrota del Real Madrid al Madrigal, precisament davant el Vila-real, a manca de dues jornades per al final del campionat.
DADES GENERALS DEL TORNEIG
Campió: FC Barcelona.
Segon classificat: Real Madrid.
Altres llocs de Champions League: Sevilla FC i Atlético Madrid.
Equip revelació: CD Màlaga.
Onze del torneig: Valdés (Barça), Alves (Barça), Puyol (Barça), Piqué (Barça), Capdevila (Vila-real), Xavi (Barça), Senna (Vila-real), Iniesta (Barça), Messi (Barça), Eto’o (Barça) i Henry (Barça).
Suplents: Casillas (Madrid), Abidal (Barça), Touré (Barça), Raúl (Madrid) i Higuaín (Madrid).
Aquestes han estat les fases pel que fa al títol de Lliga:
Inici decebedor
Res feia presagiar que el Barça només aconseguiria un dels primers sis punts en disputa. En primer lloc perquè l’equip de Guardiola havia realitzat una bona pretemporada i havia superat sense problemes la prèvia de la Champions contra el Wisla. En segon lloc, perquè el calendari dels catalans semblava força senzill. No obstant, el conjunt blaugrana va caure a Sòria davant el Numància i només va empatar al Camp Nou amb el Racing.
Ratxa de deu victòries consecutives, primeres exhibicions i lideratge
Quan el Barcelona va iniciar el partit de la tercera jornada contra l’Sporting al Molinón, es trobava en zona de descens, però l’equip va reaccionar vencent per un contundent 1 a 6. Aquesta va ser la primera de les deu victòries consecutives, entre les quals van destacar les dels encontres contra Atlético de Madrid (6-1), Almeria (5-0), Màlaga (1-4), en una Rosaleda pràcticament inpracticable pel fang i la pluja, i Valladolid (6-0). El Barça, que era líder des de la novena jornada, va punxar al Camp Nou davant el Getafe (1-1).
Un “Tourmalet” espectacular
Es temien molt els quatre partits que, de forma consecutiva, el Barcelona havia de jugar contra Sevilla (Sánchez Pizjuán), València i Real Madrid (Camp Nou) i Vila-real (Madrigal) perquè es comentava que el grup de Guardiola encara no havia guanyat cap gran club. Tanmateix, el Barça va vèncer els quatre xocs de forma espectacular davant andalusos (0-3), valencians (4-0), madrilenys (2-0) i castellonencs (1-2). Va ser el període estel·lar d’un gran Leo Messi (foto).
Nova ratxa de triomfs consecutius
Després de les quatre victòries del “Tourmalet” van arribar sis triomfs més de manera consecutiva, malgrat que durant aquella època el nivell físic del conjunt blaugrana no era el més idoni. Van destacar vàries remuntades i els encontres contra Deportivo (5-0) i Numància (4-1).
La mini crisi
Va ser l’únic moment de dubte, des de la tercera jornada, del Barça de Pep Guardiola, que va aconseguir només un punt de nou possibles: va igualar al Ruiz de Lopera contra el Betis (2-2), un matx que perdia per 2 a 0; sorprenentment va caure al Camp Nou en el derbi enfront l’Espanyol (2-3), que llavors era cuer, i va perdre al Vicente Calderón contra el sempre imprevisible Atlético (4-3), en un xoc que el Barcelona havia arribat a dominar per 0 a 2 i 2 a 3.
La reacció
El Real Madrid, amb una ratxa de resultats fantàstica, va reduir el desavantatge de 12 a només 4 punts, però els homes de Guardiola van reaccionar i van iniciar una nova etapa de brillants resultats, destacant la victòria contra el Màlaga (6-0). La distància entre Barça i Madrid, abans del clàssic al Santiago Bernabéu, es va mantenir en quatre punts, encara que durant unes jornades els catalans la van incrementar a sis.
L’històric 2 a 6 del Bernabéu
Malgrat que des de la premsa de la capital espanyola semblava que no hi havia dubtes sobre la victòria blanca, el Barça se’n va endur els tres punts del Bernabéu amb una exhibició de futbol magistral i va vèncer en un extraordinari, espectacular i històric matx. Gonzalo Higuaín va avançar el Madrid, però Thierry Henry, Carles Puyol i Leo Messi havien col·locat l’1 a 3 abans del descans. En el segon temps, Sergio Ramos va retallar diferències, encara que, de nou Henry i Messi, a més de Gerard Piqué, van deixar el marcador final en 2 a 6.
Campions
La setmana següent al gran triomf de Madrid, el Barcelona va fallar en el primer “match-ball” per guanyar matemàticament el títol contra el Vila-real al Camp Nou, però el conjunt de Guardiola només va haver d’esperar sis dies per aconseguir-ho, tres després de guanyar la Copa del Rei a Mestalla enfront l’Athletic Club, arran de la derrota del Real Madrid al Madrigal, precisament davant el Vila-real, a manca de dues jornades per al final del campionat.
DADES GENERALS DEL TORNEIG
Campió: FC Barcelona.
Segon classificat: Real Madrid.
Altres llocs de Champions League: Sevilla FC i Atlético Madrid.
Equip revelació: CD Màlaga.
Onze del torneig: Valdés (Barça), Alves (Barça), Puyol (Barça), Piqué (Barça), Capdevila (Vila-real), Xavi (Barça), Senna (Vila-real), Iniesta (Barça), Messi (Barça), Eto’o (Barça) i Henry (Barça).
Suplents: Casillas (Madrid), Abidal (Barça), Touré (Barça), Raúl (Madrid) i Higuaín (Madrid).
No hay comentarios:
Publicar un comentario