Reconec els errors comesos, en alguns casos espectaculars, per Joan Laporta en els seus set anys com a president del FC Barcelona, entre els quals podríem destacar l’autocomplaença després de guanyar la Champions de París, la continuada dimissió de directius, sobretot pel que fa als vicepresidents; una excessiva politització de l’entitat, especialment durant els darrers anys de mandat; el seu caràcter moltes vegades histriònic i l’afer d’espionatge a diferents vicepresidents, entre d’altres polèmiques. Tanmateix, els aspectes positius en són majoria i entre aquests es podrien significar els 10 següents:
- La millor època de la història del club. En set temporades com a president, el Barça ha guanyat quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs. Laporta és l’únic president de la història de la institució catalana que ha assolit dues vegades la Copa d’Europa.
- Creure en Frank Rijkaard. En un període en què els resultats no eren gens bons per al Barça, durant la primera campanya com a president de Laporta, aquest va tenir la confiança necessària en Rijkaard, quan el llavors vicepresident, i a partir de demà president de l'entitat, Sandro Rosell, volia substituir l’holandès pel brasiler Luis Felipe Scolari, amb un parèntesi amb Pere Gratacós com a preparador temporal.
- Creure en Pep Guardiola. Després de les seves dues pitjors temporades, les que van transcórrer entre 1996 i 1998, Laporta va preferir arriscar amb l’inexpert Guardiola, com també ho va fer el secretari tècnic Txiki Begiristáin, i no elegir l’opció més segura i pragmàtica de José Mourinho, tal com desitjaven altres directius.
- Època daurada de la Masia. És possible que des dels anys 50 la pedrera del Barça no donés tants fruits. Durant el mandat de Laporta, han estat claus futbolistes arribats dels equips inferiors com Víctor Valdés, Oleguer Presas, Carles Puyol, Gerard Piqué, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, Leo Messi, Pedro Rodríguez o Bojan Krkic.
- L’economia. En aquest aspecte el mèrit més important recau en l’exvicepresident Ferran Soriano, que va dimitir l’estiu de 1998 després de la moció de censura presentada contra Laporta. El Barça ha passat de la ruïnosa etapa de Joan Gaspart a ser una de les entitats esportives més sanejades del planeta.
- Sense “madriditis”. Llevat d’alguna ocasió aïllada, com va fer arran del fitxatge de Cristiano Ronaldo, Laporta no ha acostumat mai a parlar malament del Real Madrid, deixant de banda el tradicional i històric victimisme barcelonista enfront l’etern rival. A més, Laporta ha mantingut molt bones relacions tant amb Florentino Pérez com sobretot amb Ramón Calderón.
- Acabar amb els violents. Aquesta mesura li va costar molts problemes, fins i tot amenaces de mort, però Laporta no va desistir en la seva pretensió d’eradicar la violència del Camp Nou i prohibir-hi l'entrada a perillosos membres del grup radical dels Boixos Nois.
- UNICEF a la samarreta. Durant molts mesos de 1996, Laporta i la seva directiva li van donar moltes voltes al fet de posar publicitat a la samarreta blaugrana. Es va parlar d’una casa d’apostes per internet i fins i tot de la possibilitat que el govern xinès patrocinés el club, però finalment es va optar per UNICEF, l’ONG de l’ONU per a la infància.
- Catalanitzar l’entitat. Seria molt injust dir que amb Josep Lluís Núñez el club no estava prou catalanitzat, però Laporta ha donat un pas més enllà, en una època molt convulsa a l’estat espanyol. Penso que ha estat un encert posar la senyera a la samarreta.
- Internacionalitzar la institució. Quan Laporta va arribar a la presidència del club català, el juny de 2003, l’entitat estava, en qüestions internacionals o de màrqueting, molt per sota d’altres societats esportives com Real Madrid, Manchester United o AC Milan. Set anys després, el FC Barcelona és el club més admirat del món.
- La millor època de la història del club. En set temporades com a president, el Barça ha guanyat quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs. Laporta és l’únic president de la història de la institució catalana que ha assolit dues vegades la Copa d’Europa.
- Creure en Frank Rijkaard. En un període en què els resultats no eren gens bons per al Barça, durant la primera campanya com a president de Laporta, aquest va tenir la confiança necessària en Rijkaard, quan el llavors vicepresident, i a partir de demà president de l'entitat, Sandro Rosell, volia substituir l’holandès pel brasiler Luis Felipe Scolari, amb un parèntesi amb Pere Gratacós com a preparador temporal.
- Creure en Pep Guardiola. Després de les seves dues pitjors temporades, les que van transcórrer entre 1996 i 1998, Laporta va preferir arriscar amb l’inexpert Guardiola, com també ho va fer el secretari tècnic Txiki Begiristáin, i no elegir l’opció més segura i pragmàtica de José Mourinho, tal com desitjaven altres directius.
- Època daurada de la Masia. És possible que des dels anys 50 la pedrera del Barça no donés tants fruits. Durant el mandat de Laporta, han estat claus futbolistes arribats dels equips inferiors com Víctor Valdés, Oleguer Presas, Carles Puyol, Gerard Piqué, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, Leo Messi, Pedro Rodríguez o Bojan Krkic.
- L’economia. En aquest aspecte el mèrit més important recau en l’exvicepresident Ferran Soriano, que va dimitir l’estiu de 1998 després de la moció de censura presentada contra Laporta. El Barça ha passat de la ruïnosa etapa de Joan Gaspart a ser una de les entitats esportives més sanejades del planeta.
- Sense “madriditis”. Llevat d’alguna ocasió aïllada, com va fer arran del fitxatge de Cristiano Ronaldo, Laporta no ha acostumat mai a parlar malament del Real Madrid, deixant de banda el tradicional i històric victimisme barcelonista enfront l’etern rival. A més, Laporta ha mantingut molt bones relacions tant amb Florentino Pérez com sobretot amb Ramón Calderón.
- Acabar amb els violents. Aquesta mesura li va costar molts problemes, fins i tot amenaces de mort, però Laporta no va desistir en la seva pretensió d’eradicar la violència del Camp Nou i prohibir-hi l'entrada a perillosos membres del grup radical dels Boixos Nois.
- UNICEF a la samarreta. Durant molts mesos de 1996, Laporta i la seva directiva li van donar moltes voltes al fet de posar publicitat a la samarreta blaugrana. Es va parlar d’una casa d’apostes per internet i fins i tot de la possibilitat que el govern xinès patrocinés el club, però finalment es va optar per UNICEF, l’ONG de l’ONU per a la infància.
- Catalanitzar l’entitat. Seria molt injust dir que amb Josep Lluís Núñez el club no estava prou catalanitzat, però Laporta ha donat un pas més enllà, en una època molt convulsa a l’estat espanyol. Penso que ha estat un encert posar la senyera a la samarreta.
- Internacionalitzar la institució. Quan Laporta va arribar a la presidència del club català, el juny de 2003, l’entitat estava, en qüestions internacionals o de màrqueting, molt per sota d’altres societats esportives com Real Madrid, Manchester United o AC Milan. Set anys després, el FC Barcelona és el club més admirat del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario