- Campions d’Europa. No podem oblidar que Espanya és l’actual campiona d’Europa, arran de conquistar a l’estadi Ernst Happel de Viena, fa dos anys, la seva segona Eurocopa (foto). Aconseguir un títol d’aquestes característiques dóna molta confiança i mentalitat guanyadora.
- Individualitats i bloc. Espanya potser compta amb més i millors individualitats que en cap altra època de la seva història, amb homes com Iker Casillas, Gerard Piqué, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Andrés Iniesta, David Silva, David Villa o Fernando Torres, però això no ha suposat cap impediment perquè abans Luis Aragonés i ara Vicente del Bosque hagin pogut confeccionar un equip sòlid i compacte.
- El joc de toc del FC Barcelona. Espanya ja fa algun temps que va deixar de banda la tradicional fúria, que més aviat pocs èxits li va donar, i ara practica un futbol tècnic i de toc, molt semblant al del club català.
- La base del FC Barcelona. Set futbolistes de l’entitat blaugrana – Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Pedro Rodríguez – figuren en la llista de Vicente del Bosque. Es tracta de jugadors que han guanyat set títols oficials amb el seu club les dues últimes temporades i estan acostumats a suportar la tensió i pressió dels grans partits.
- Un seleccionador intel·ligent, pragmàtic i pràctic. Vicente del Bosque, que va assolir, entre d’altres títols, dues Champions League amb el Real Madrid, ha decidit continuar l’obra que li va deixar el veterà Luis Aragonés, campió d’Europa el 2008, i dedicar-se a perfeccionar-la, sense canviar res del que ha funcionat els darrers anys.
- Un grup unit i sense particularismes. A diferència d’altres èpoques, i penso sobretot en el període en què hi prenien part els futbolistes de l’anomenada Quinta del Buitre, als anys 80, la selecció actual és un grup d’amics sense cap tipus d’egocentrismes.
- La fase de classificació. La selecció espanyola va realitzar una fase prèvia del Mundial extraordinària i espectacular. A més, l’equip estatal va fer un futbol vistós, ofensiu i eficaç, molt semblant a l’empleat a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa.
- La crisi d’altres seleccions. Amb l’excepció de Brasil, que continua en la seva línia de barrejar classe i força física, fet aquest últim més notori des de l’arribada de Dunga al lloc de seleccionador, els grans combinats mundials no es troben en el seu millor moment: Alemanya segueix en la seva llarga transcisió, Anglaterra no acaba de consolidar-se, Argentina no s’adapta als estranys mètodes del mític Diego Armando Maradona, França continua en decadència, Holanda és sempre una incògnita i la campiona Itàlia no acaba de realitzar el canvi generacional.
- Individualitats i bloc. Espanya potser compta amb més i millors individualitats que en cap altra època de la seva història, amb homes com Iker Casillas, Gerard Piqué, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Andrés Iniesta, David Silva, David Villa o Fernando Torres, però això no ha suposat cap impediment perquè abans Luis Aragonés i ara Vicente del Bosque hagin pogut confeccionar un equip sòlid i compacte.
- El joc de toc del FC Barcelona. Espanya ja fa algun temps que va deixar de banda la tradicional fúria, que més aviat pocs èxits li va donar, i ara practica un futbol tècnic i de toc, molt semblant al del club català.
- La base del FC Barcelona. Set futbolistes de l’entitat blaugrana – Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Pedro Rodríguez – figuren en la llista de Vicente del Bosque. Es tracta de jugadors que han guanyat set títols oficials amb el seu club les dues últimes temporades i estan acostumats a suportar la tensió i pressió dels grans partits.
- Un seleccionador intel·ligent, pragmàtic i pràctic. Vicente del Bosque, que va assolir, entre d’altres títols, dues Champions League amb el Real Madrid, ha decidit continuar l’obra que li va deixar el veterà Luis Aragonés, campió d’Europa el 2008, i dedicar-se a perfeccionar-la, sense canviar res del que ha funcionat els darrers anys.
- Un grup unit i sense particularismes. A diferència d’altres èpoques, i penso sobretot en el període en què hi prenien part els futbolistes de l’anomenada Quinta del Buitre, als anys 80, la selecció actual és un grup d’amics sense cap tipus d’egocentrismes.
- La fase de classificació. La selecció espanyola va realitzar una fase prèvia del Mundial extraordinària i espectacular. A més, l’equip estatal va fer un futbol vistós, ofensiu i eficaç, molt semblant a l’empleat a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa.
- La crisi d’altres seleccions. Amb l’excepció de Brasil, que continua en la seva línia de barrejar classe i força física, fet aquest últim més notori des de l’arribada de Dunga al lloc de seleccionador, els grans combinats mundials no es troben en el seu millor moment: Alemanya segueix en la seva llarga transcisió, Anglaterra no acaba de consolidar-se, Argentina no s’adapta als estranys mètodes del mític Diego Armando Maradona, França continua en decadència, Holanda és sempre una incògnita i la campiona Itàlia no acaba de realitzar el canvi generacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario