Abans d’iniciar-se la temporada 2005/2006, el Sevilla FC, en tota la seva història, només havia aconseguit un campionat de Lliga i tres de Copa. Des de maig de 2006, l’entitat andalusa ha guanyat dues Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, dues Copes de la UEFA i una Supercopa d’Europa. Igualment, s’ha de significar que, durant aquests darrers cinc anys, la institució del Nervión s’ha classificat en tres ocasions per disputar la Lliga de Campions. Malgrat que es tracta d’un personatge peculiar i populista, el president José María del Nido (foto) ha estat el gran artífex d’aquesta era gloriosa sevillista, sense oblidar altres homes com els entrenadors Juande Ramos, Manolo Jiménez i Antonio Álvarez o futbolistes com Palop, Dani Alves, Javi Navarro, Fernando Navarro, Renato, Navas, Adriano, Kanouté o Luis Fabiano.
La temporada recentment finalitzada va començar amb Jiménez en el lloc d’entrenador. Malgrat haver classificat els andalusos directament per a la fase de grups de la Champions la campanya anterior, l'exdefensa va ser sempre un home força criticat i qüestionat per la premsa sevillana, que potser no va acabar d’assimilar mai la marxa sobtada del triomfador Ramos al Tottenham Hotspur, a finals de l’any 2007. Debut al munt de crítiques rebudes, penso que moltes vegades exagerades i injustes, Del Nido, que va tenir molta paciència, es va veure finalment obligat a destituir el preparador i substituir-lo per Álvarez, un altre home de la casa.
El primer gran pas del Sevilla cap a la seva cinquena Copa el va donar a vuitens de final, quan l’equip del Nervión, encara dirigit per Jiménez, va eliminar el vigent campió FC Barcelona, que deixava de guanyar el primer títol oficial amb Pep Guardiola a la banqueta. Els andalusos van vèncer en el partit d’anada, disputat al Camp Nou, per 1 a 2, i van perdre el de tornada, al Sánchez Pizjuán, per 0 a 1, en un matx on els catalans, malgrat tot, van jugar un partit fantàstic. El Sevilla va superar el Barça gràcies al valor doble dels gols marcats en camp contrari i, posteriorment, va eliminar el Deportivo, en quarts de final, i el Getafe, en semifinals.
En la final, que va tenir com a escenari, per tercer cop en la història, el Camp Nou de Barcelona, el Sevilla es va enfrontar a l’Atlético de Madrid, que una setmana abans s’havia proclamat campió de la Europe League. Els jugadors d’Álvarez, que feia poques setmanes havia substituït Jiménez, es van avançar molt aviat amb un gran gol de Capel, encara que van haver de patir fins el final, doncs el segon gol, marcat per Navas, que ha realitzat una magnífica temporada, no va arribar fins el temps de descompte.
Dades del Campió
Entrenadors: Manolo Jiménez i Antonio Álvarez.
Estrella: Jesús Navas.
Altres jugadors bàsics: Andrés Palop, Fernando Navarro i Renato.
Revelació: Lolo.
Onze tipus de la temporada: Palop, Konko, Schillaci, Escudé, Navarro, Navas, Zokora, Renato, Adriano, Kanouté i Luis Fabiano.
Altres homes importants: Varas, Dragutinovic, Fazio, Duscher, Romaric, Capel i Negredo.
Dades generals del torneig
Final (Camp Nou de Barcelona): Sevilla FC - Atlético Madrid, 2-0.
Gols: Capel, Navas.
Semifinalistes: CD Getafe i Racing Santander.
Equip revelació: Racing Santander.
Estrella: Jesús Navas (Sevilla).
Jugador revelació: Sergio Canales (Racing).
Onze del torneig: Palop (Sevilla), Torres (Getafe), Domínguez (Atlético), Escudé (Sevilla), Navarro (Sevilla), Navas (Sevilla), Renato (Sevilla), Simao (Atlético), Agüero (Atlético), Forlán (Atlético) i Canales (Racing).
No hay comentarios:
Publicar un comentario