L’esquadra blanc-i-vermella no guanyava cap títol oficial des de 1996, quan va conquistar amb Radomir Antic l’únic doblet Lliga / Copa de la seva història; no jugava una final europea des de 1986, en què va perdre la de la Recopa a Lió contra el Dinamo de Kiev; no assolia un torneig internacional des de 1974, quan va guanyar la Copa Intercontinental enfront l’Independiente d’Avellaneda, per renúncia del campió europeu Bayern Munic, i no es feia amb un campionat europeu des de 1962, any en què va aconseguir la Recopa davant el Fiorentina.
Des de l’any 2000, quan va descendir a segona divisió, fins a aquest títol de la primera Europe League de la història, els madrilenys han tingut un camí ple d’espines i entrebancs, només suavitzat en moments puntuals com el retorn a la primera divisió, el 2002, el triomf a la Copa Intertoto, el 2007, o les dues classificacions consecutives per a la Champions League, el 2008 i el 2009. Durant aquest període, multitud d’entrenadors s’han fet càrrec de l’entitat del Vicente Calderón, mentre s’han realitzat una gran quantitat de fitxatges per acabar amb la irregularitat i la inestabilitat que tant han caracteritzat la institució matalassera els últims temps.
La temporada recentment finalitzada no va començar gens bé per a l’entitat blanc-i-vermella, que va romandre vàries jornades de Lliga en zona de descens i va destituir Abel Resino, l’home que els havia portat a la Lliga de Campions i que va ser substituït per Quique Sánchez Flores. Amb l’exentrenador del Benfica, els matalassers van millorar els seus números en el torneig de la regularitat, però no van poder impedir l’eliminació a la fase de grups de la Champions. No obstant, l’equip ha realitzat una magnífica Europe League i, després de superar el Liverpool de Rafa Benítez en semifinals, es va imposar a la final de l’Hamburg Arena a un altre club anglès, el Fulham. L’Atlético ha disputat en el passat exercici una altra final, la de la Copa del Rei, que va perdre davant el Sevilla al Camp Nou de Barcelona.
En el primer campió de la història de la Europe League, continuació de la tradicional Copa de la UEFA, que al seu dia va substituir l’antiga Copa de Fires, han destacat el jove i prometedor porter De Gea, el capità Antonio López, els interiors Reyes i Simao i sobretot els seus dos davanters: Agüero, encara que l’argentí no ha fet una temporada massa brillant, i l’uruguaià Forlán, gran heroi de la final amb dos gols. L’onze tipus de Quique ha estat: De Gea, Ujfalusi, Perea, Álvaro Domínguez, Antonio López, Reyes, Assunçao, Jurado, Simao, Agüero i Forlán. Altres futbolistes importants han resultat Asenjo, Valera, Juanito, Pablo i Raúl García. El portuguès Thiago, fitxtage estel·lar del mercat d’hivern, no ha pogut jugar a Europa a l’haver-ho fet abans amb el Juventus.
Dades generals del torneig
Final (Arena d’Hamburg): Atlético Madrid – Fulham FC, 2-1.
Gols: Forlán (2) – Davies.
Semifinalistes: Liverpool FC i Hamburg SV.
Equip revelació: Fulham FC.
Estrella: Diego Forlán (Atlético).
Onze del torneig: De Gea (Atlético), Ujfalusi (Atlético), Mathijsen (Hamburg), Álvaro Domínguez (Atlético), Antonio López (Atlético), Duff (Fulham), Murphy (Fulham), Gerrard (Liverpool), Simao (Atlético), Agüero (Atlético) i Forlán (Atlético).
No hay comentarios:
Publicar un comentario