Any 1965: l’Inter entrenat per l’argentí Helenio Herrera, que compta amb mítics futbolistes com Facchetti, Mazzola o l’espanyol Luis Suárez, conquista la seva segona Copa d’Europa consecutiva, després de vèncer el Benfica liderat pel davanter moçambiquès Eusebio.
Any 1972: L’inter juga la seva quarta final de la Copa d’Europa (havia guanyat les dues primeres, el 1964 i el 1965, i havia perdut contra el Celtic la tercera, el 1967). Els llombards cauen davant un dels millors equips de la història, l’Ajax del primer lustre dels 70, amb dos gols de Cruyff, la gran estrella del club holandès.
Si en els remots anys 1965 i 1972 algú hagués assegurat als seguidors de l’entitat italiana que trigarien, respectivament, 45 anys en assolir de nou el torneig i 38 anys en disputar una altra vegada la final, segurament haguessin pensat que es tractava d’una broma.
Tanmateix, l’esquadra llombarda ha necessitat tot aquest temps per jugar de nou una final i obtenir una altre cop el trofeu de la Copa d’Europa, coneguda des de 1992 amb el nom de Lliga de Campions. Les causes principals que han portat novament els interistes al cim continental poden ser, entre d’altres, les següents:
José Mourinho. Un entrenador polèmic i de vegades, almenys aparentment, mal educat, però un home amb caràcter guanyador i un geni de les estratègies, tant dins com fora del camp.
L’experiència de la plantilla. Jugadors com Júlio César, Lúcio, Samuel, Materazzi, el carismàtic capità Zanetti (foto), Cambiasso, Stankovic, Eto’o o Milito són futbolistes veterans que porten molt de temps en el primer pla futbolístic. Es tracta de jugadors que aguanten perfectament la pressió i la tensió dels grans partits, tal com van demostrar tant en semifinals contra el FC Barcelona com en la final davant el Bayern Munic.
Futbolistes de gran qualitat. Malgrat que aquest Inter és més reconegut per la força física de jugadors com Maicon, Samuel o Cambiasso, també compta amb la qualitat tècnica de l’exmadridista Sneijder, que ha realitzat un magnífic exercici, l’exblaugrana Eto’o, que ha guanyat la seva tercera Champions en només cinc anys, o l’ex component del Saragossa Milito, gran heroi de la magnífica campanya del conjunt llombard, que ha obtingut el triplet format per Lliga, Copa i Lliga de Campions.
Dades del campió
Entrenador: José Mourinho.
Estrella: Diego Milito.
Altres jugadors bàsics: Júlio César, Douglas Maicon i Wesley Sneijder.
Revelació: Thiago Motta.
Onze tipus de la temporada: Júlio César, Maicon, Lúcio, Samuel, Zanetti, Stankovic, Cambiasso, Sneijder, Motta, Eto’o i Milito.
Altres homes importants: Toldo, Materazzi, Córdoba, Chivu, Muntari, Pandev i Balotelli.
Dades generals del torneig
Final (Santiago Bernabéu de Madrid): Inter Milà – Bayern Munic, 2-0.
Gols: Milito (2).
Semifinalistes: FC Barcelona i Olympique Lió.
Equip revelació: Olympique Lió.
Estrella: Diego Milito (Inter).
Jugador revelació: Thomas Müller (Bayern).
Onze del torneig: Júlio César (Inter), Maicon (Inter), Lúcio (Inter), Piqué (Barça), Zanetti (Inter), Robben (Bayern), Cambiasso (Inter), Xavi (Barça), Sneijder (Inter), Messi (Barça) i Milito (Inter).
Any 1972: L’inter juga la seva quarta final de la Copa d’Europa (havia guanyat les dues primeres, el 1964 i el 1965, i havia perdut contra el Celtic la tercera, el 1967). Els llombards cauen davant un dels millors equips de la història, l’Ajax del primer lustre dels 70, amb dos gols de Cruyff, la gran estrella del club holandès.
Si en els remots anys 1965 i 1972 algú hagués assegurat als seguidors de l’entitat italiana que trigarien, respectivament, 45 anys en assolir de nou el torneig i 38 anys en disputar una altra vegada la final, segurament haguessin pensat que es tractava d’una broma.
Tanmateix, l’esquadra llombarda ha necessitat tot aquest temps per jugar de nou una final i obtenir una altre cop el trofeu de la Copa d’Europa, coneguda des de 1992 amb el nom de Lliga de Campions. Les causes principals que han portat novament els interistes al cim continental poden ser, entre d’altres, les següents:
José Mourinho. Un entrenador polèmic i de vegades, almenys aparentment, mal educat, però un home amb caràcter guanyador i un geni de les estratègies, tant dins com fora del camp.
L’experiència de la plantilla. Jugadors com Júlio César, Lúcio, Samuel, Materazzi, el carismàtic capità Zanetti (foto), Cambiasso, Stankovic, Eto’o o Milito són futbolistes veterans que porten molt de temps en el primer pla futbolístic. Es tracta de jugadors que aguanten perfectament la pressió i la tensió dels grans partits, tal com van demostrar tant en semifinals contra el FC Barcelona com en la final davant el Bayern Munic.
Futbolistes de gran qualitat. Malgrat que aquest Inter és més reconegut per la força física de jugadors com Maicon, Samuel o Cambiasso, també compta amb la qualitat tècnica de l’exmadridista Sneijder, que ha realitzat un magnífic exercici, l’exblaugrana Eto’o, que ha guanyat la seva tercera Champions en només cinc anys, o l’ex component del Saragossa Milito, gran heroi de la magnífica campanya del conjunt llombard, que ha obtingut el triplet format per Lliga, Copa i Lliga de Campions.
Dades del campió
Entrenador: José Mourinho.
Estrella: Diego Milito.
Altres jugadors bàsics: Júlio César, Douglas Maicon i Wesley Sneijder.
Revelació: Thiago Motta.
Onze tipus de la temporada: Júlio César, Maicon, Lúcio, Samuel, Zanetti, Stankovic, Cambiasso, Sneijder, Motta, Eto’o i Milito.
Altres homes importants: Toldo, Materazzi, Córdoba, Chivu, Muntari, Pandev i Balotelli.
Dades generals del torneig
Final (Santiago Bernabéu de Madrid): Inter Milà – Bayern Munic, 2-0.
Gols: Milito (2).
Semifinalistes: FC Barcelona i Olympique Lió.
Equip revelació: Olympique Lió.
Estrella: Diego Milito (Inter).
Jugador revelació: Thomas Müller (Bayern).
Onze del torneig: Júlio César (Inter), Maicon (Inter), Lúcio (Inter), Piqué (Barça), Zanetti (Inter), Robben (Bayern), Cambiasso (Inter), Xavi (Barça), Sneijder (Inter), Messi (Barça) i Milito (Inter).
No hay comentarios:
Publicar un comentario