En l’actualitat tornem a viure un entorn del FC Barcelona extremadament dividit, fet agreujat arran de les últimes declaracions realitzades per Pep Guardiola i Tito Vilanova. Allò que va representar, durant la dècada dels 90, l’enfrontament entre el nuñisme i el cruyffisme continua als nostres dies, encara que amb nous actors: en el primer bàndol s’hi troben Sandro Rosell i Vilanova i en el segon Joan Laporta i Guardiola, encara que el mateix Johan Cruyff segueix força actiu.
No em cau especialment bé Cruyff, doncs el considero un personatge rancuniós, interessat, tendenciós i una mica messiànic, com tampoc sóc un gran admirador de la personalitat de Guardiola, un home que crec que força algunes vegades fets com l’admiració per Lluís Llach o Miquel Martí i Pol, sense oblidar la seva tendència a situar-se allà on es troba el glamur i la sensació que s’escolta a ell mateix quan parla. En canvi, hi ha coses de Josep Lluís Núñez que em produeixen força tendresa, potser per les imitacions que d’ell han fet Alfons Arús i Carlos Latre, de les quals mai s’ha queixat el constructor, el contrari d’allò que va fer l’extècnic holandès quant a les paròdies que s’efectuaven al programa del primer.
Tanmateix, les coses a can Barça han funcionat sempre millor amb la filosofia de Cruyff que no pas amb la de Núñez. Durant l’època dominada per l’ideal de l’expresident (1978 – 1988 i 1996 – 2003), el conjunt blaugrana va conquistar, en 17 anys, 3 campionats de Lliga (1985, 1998 i 1999), 5 Copes del Rei (1981, 1983, 1988, 1997 i 1998), 2 Supercopes d’Espanya (1983 i 1996), 2 Copes de la Lliga (1983 i 1986), 3 Recopes (1979, 1982 i 1997) i 1 Supercopa d’Europa (1998). És a dir, un total de 16 competicions, entre les quals es troben només 3 Lligues i no hi figura ni una sola Copa d’Europa.
Amb Cruyff, i els entrenadors que han seguit profundament la seva filosofia, com són els casos de Frank Rijkaard, Guardiola i, fins el moment, Vilanova (1988 – 1996 i 2003 – 2013), en 18 anys s’han assolit 10 torneigs de Lliga (1991, 1992, 1993, 1994, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2013), 3 Copes del Rei (1990, 2009 i 2012), 8 Supercopes d’Espanya (1992, 1993, 1994, 2005, 2006, 2009, 2010 i 2011), 1 Recopa (1989), 3 Supercopes d’Europa (1993, 2009 i 2011), 2 Mundials de Clubs (2009 i 2011) i 4 Copes d’Europa (1992, 2006, 2009 i 2011), la totalitat de les guanyades en tota la història de la institució catalana. En total han estat 30 campionats.
Penso que no hi ha color i em preocupa, doncs, que actualment el Barça estigui presumptament a punt d’iniciar un nou camí, molt més a prop del nuñisme que no pas del cruyffisme. Durant la història moderna de l’entitat barcelonista, el club només ha sigut gran i admirat en l’aspecte internacional quan s’han utilitzat el model, la filosofia i el pensament que Cruyff va instaurar al Camp Nou fa un quart de segle. Quan es demostri que amb un altre ideari futbolístic es pot aconseguir el mateix èxit, o almenys semblant, deixaré de pensar que és un perill allunyar-se del model establert i potser estaré disposat a canviar d’opinió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario