Desconec si l’opció del tècnic argentí Gerardo Tata Martino serà la millor per al FC Barcelona, doncs hi ha aspectes positius, com la de practicar un futbol molt proper a l’anomenat ADN barcelonista, i altres de negatius, com la de desconèixer el futbol europeu. Tanmateix, d’allò que estic segur, a diferència del que molts altres pensen, és que Luis Enrique no era la millor solució i n’exposo les raons:
Un caràcter molt fort. Potser alguns jugadors del Barça actual comencen a necessitar importants dosis de disciplina, però no es tracta, per exemple, de futbolistes autocomplaents i sense compromís, com eren els casos de Ronaldinho i Deco a les darreres temporades de Frank Rijkaard. L’arribada del tècnic asturià, que té una bona amistat amb el capità Carles Puyol, hagués pogut provocar conflictes amb homes com Leo Messi, de la mateixa manera que els va tenir amb Francesco Totti al Roma.
Decisions estranyes. Quan era entrenador del Barça B, amb el qual va aconseguir la millor classificació de la història del filial blaugrana, no feia jugar futbolistes que entrenaven amb el primer equip, com era el cas de Thiago Alcántara.
No comparteix totalment el model barcelonista. Si bé és veritat que fa ús d’algunes característiques de la filosofia blaugrana, Luis Enrique compta amb altres influències, fet que va motivar que, durant la seva experiència com a preparador del Barça B, mantingués unes tenses relacions amb Pep Guardiola, aleshores entrenador del primer equip.
Període convuls com a futbolista blaugrana. L’asturià va ser jugador del Barça des de l’any 1996, quan va fitxar procedent del Real Madrid, fins l’any 2003. No es pot dir que fos una etapa massa positiva per a la institució catalana, doncs el període va coincidir amb la irregular campanya de Bobby Robson, la tempestuosa primera etapa de Louis van Gaal o la caòtica època de presidència de Joan Gaspart, que havia substituït Josep Lluís Núñez l’any 2000.
No hay comentarios:
Publicar un comentario