El joc de Brasil. Els puristes del jogo bonito no deuen estar massa contents amb el futbol que ha ofert el combinat de Luiz Felipe Scolari en aquesta Copa de les Confederacions, més físic que no pas tècnic.
La final d’Espanya. No és normal que una selecció que els darrers anys ha guanyat un Mundial i dues Eurocopes, i que ha meravellat el món amb el seu futbol, rebi a la final el primer gol en el minut inicial, el segon ens els últims instants de la primera part i el tercer durant els primers compassos del segon temps.
Álvaro Arbeloa. Des d’alguns sectors sempre s’ha criticat la presència del lateral salmantí a la selecció espanyola i, pel que fa a la final de la Copa de les Confederacions, el madridista va estar molt poc afortunat i fins i tot va ser substituït al descans. És possible que el defensa castellà pugui fer una funció important en equips que dirigeixi el seu idolatrat José Mourinho o entrenadors similars, però potser no és un home ideal per a un conjunt de les característiques de l’actual Espanya.
Gerard Piqué (foto). De tots els futbolistes del FC Barcelona que han guanyat infinitat de títols els últims anys, només en veig un que tingui clars símptomes d’aburgesament i autocomplaença i aquest és Piqué. Malgrat que el central barceloní ha fet una bona temporada amb el seu club i una correcta Copa de les Federacions, a la final va estar força gris i va acabar expulsat. Fa la sensació que si Pep Guardiola fos avui entrenador del Barça, Piqué ja no hi seria, però això només és una suposició.
Xavi Hernández. El que és probablement el millor futbolista de la història del futbol espanyol, va arribar fos al final de la passada temporada amb el Barça i no ha estat massa afortunat en terres brasileres. Penso que hauria estat millor que descansés.
Mèxic. S’esperava més d’una selecció que, a més de ser la vigent campiona olímpica (fa quasi un any va superar Brasil a Londres), té bons futbolistes com l’espanyolista Héctor Moreno, l’exblaugrana Giovanni Dos Santos o Javier Chicharito Hernández, el golejador del Manchester United.
La inexperiència de Nigèria. La campiona d’Àfrica ha fet un torneig acceptable, però li ha mancat experiència i força mental en els partits davant Uruguai i Espanya.
El nivell defensiu de Japó. El conjunt asiàtic, que dirigeix el tècnic italià Marcello Lippi, ha apostat per un futbol vistós i ofensiu, però els errors defensius li han passat factura, molt especialment en el matx contra Itàlia.
Tahití. Tant el tècnic com els jugadors de les selecció representant d’Oceania mereixen tots els respectes. La pregunta és, però, si un combinat d’aquest nivell tan baix pot jugar una competició d’aquestes característiques.
La situació social de Brasil. Encara que el país sud-americà és un dels anomenats estats emergents, juntament amb Xina, Índia o Sud-àfrica, la Copa de les Confederacions s’ha vist seriosament afectada per les multitudinàries protestes i manifestacions de tipus social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario