Des de què Pep Guardiola es va fer càrrec del FC Barcelona, l’estiu de l’any 2008, fins els nostres dies amb Tito Vilanova a la banqueta del Camp Nou, hi ha hagut molts problemes en allò que podríem anomenar com a davanters centres tradicionals. El fet de jugar amb un fals “9”, que desplaça aquesta classe de futbolistes a situar-se a la banda, o, no ho podem obviar, l’obligació a adaptar-se a la figura de Leo Messi, han pogut ser algunes de les causes de què quatre golejadors emblemàtics hagin abandonat el club català, de certa forma, per la porta del darrera.
Samuel Eto’o. Va donar un rendiment espectacular a les ordres de Frank Rijkaard, malgrat que les lesions el van marcar durant els últims temps del tècnic holandès, però Guardiola, segurament per la fama de polèmic i bocamoll del davanter camerunès, es va voler desprendre del golejador africà quan es va convertir en entrenador del primer equip blaugrana. No obstant, el preparador de Santpedor va haver d’acceptar un any la seva permanència al club, en la qual va oferir un notable joc, fet que no va impedir la seva marxa a l’Inter de Milà l’estiu de l’any 2009. És l’únic home en la història de la institució, juntament amb Messi, que ha marcat en dues finals de la Copa d’Europa.
Zlatan Ibrahimovic. El que és encara el fitxatge més car en la història de l’entitat catalana, va arribar l’estiu de 2009 procedent de l’Inter de Milà, realitzant el camí invers d’Eto’o. Malgrat començar molt bé la seva breu etapa barcelonista, va acabar l’única temporada que va romandre al club com a suplent. No acceptar que l’estrella de l’equip era Messi, les seves dificultats per desenvolupar el seu joc per la banda o les tenses relacions amb Guardiola van motivar la seva decebedora experiència al Camp Nou. A finals d’estiu de 2010 va marxar al Milan.
Bojan Krkic. No va mantenir mai unes relacions prou bones amb Guardiola, encara que aquest li va donar plena confiança a finals de la temporada 2009/2010, quan li va atorgar la titularitat en detriment d’Ibrahimovic, fet que el davanter de Linyola va aprofitar perfectament amb gols decisius. Tanmateix, la contractació de David Villa va significar el seu retorn a la suplència i la posterior marxa al Roma, l’estiu de l’any 2011. La seva feblesa mental tampoc el va ajudar a triomfar al primer equip del Barça.
David Villa (foto). Fitxat l’estiu de 2010, procedent del València, va realitzar una molt bona primera temporada al Barça, encara que una mica irregular, passant per sempre a la història de la institució catalana pel bell gol que li va fer al Manchester United a la final de la Lliga de Campions celebrada a l’estadi londinenc de Wembley. Posteriorment, però, després que sortissin a la llum unes presumptes males relacions amb Messi, es va lesionar de gravetat a les semifinals del Mundial de Clubs, romanent uns nou mesos apartat dels terrenys de joc. Des d’aleshores, l’atacant asturià no ha tornat a ser el mateix i acaba de ser traspassat a l’Atlético de Madrid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario