Quan Joan Laporta va guanyar les eleccions del FC Barcelona l’any 2003, es va trobar, després de la trista i caòtica era de la presidència de Joan Gaspart, amb un club arruïnat en totes les facetes, econòmica, social i esportiva. L’equip català havia quedat quatre anys en blanc quant a títols oficials (al final en serien cinc) i calia fitxar alguna estrella per canviar la conjuntura, però a la caixa a penes hi havia un euro.
Aleshores, l’actual president de la institució, Sandro Rosell, que llavors exercia de vicepresident esportiu, va fer ús de la seva influència cap als futbolistes brasilers - als quals es trobava molt unit per la seva tasca a l’empresa nord-americana Nike, que equipava la Canarinha - per convèncer Ronaldinho que fitxés pel Barça, encara que al Camp Nou cobraria força menys diners que al Manchester United i el Real Madrid, els dos conjunts que estaven també interessats en l’estrella brasilera, aleshores jugador del París Saint – Germain.
Sempre es podrà dir que el fitxatge de Ronaldinho va suposar un abans i un després en la història recent de l’entitat blaugrana, doncs amb el seu joc, els seus gols i les seves assistències, sense oblidar, i no és cap exageració, la seva alegria, amb la qual va encomanar la resta del planter, va ser clau i decisiu perquè, en només tres anys, el Barça passés de ser un equip enfonsat a doble vencedor de Lliga i campió de la Champions League, la segona Copa d’Europa en la història de la institució barcelonista, conquistada a l’estadi Saint – Denis de París.
Després del títol aconseguit a la capital francesa, i d’obtenir la Pilota d’Or, van arribar els dos anys d’autocomplaença, escàs compromís i excessiva vida nocturna del mitja punta brasiler, que van enfosquir força la trajectòria al Camp Nou del futbolista sud-americà, que l’estiu de 2008, amb l’arribada a la banqueta de Pep Guardiola, va ser traspassat al Milan. Malgrat el final negatiu que va tenir Ronaldinho al Barça, penso que el brasiler pot ser considerat el segon millor jugador de la història de l’entitat catalana, evidentment per darrere de Leo Messi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario