El passat dimarts es va complir una dècada de la
consecució de la segona Copa d’Europa de la història del FC Barcelona, que va
conquistar a l’estadi Saint – Denis de París davant l’Arsenal.
L’equip que dirigia Frank Rijkaard, que en semifinals
havia eliminat el llavors potentíssim Milan, gràcies a un únic gol de Giuly
marcat a San Siro, sortia com a clar favorit en la final, però el conjunt
català va tenir molts problemes per endur-se el títol, fonamentalment per una
estranya alineació efectuada per l’entrenador holandès, potser massa assessorat
en aquell cas pel seu ajudant Henk ten Cate.
Rijkaard i Ten Cate van alinear l’onze format per
Valdés, Oleguer, Puyol, Márquez, Van Bronkhorst, Van Bommel, Edmílson, Deco,
Giuly, Eto’o i Ronaldinho. Va sorprendre un centre del camp tan físic, amb
l’absència d’Iniesta, mentre que els tècnics van preferir no forçar Xavi i
Messi, doncs tots dos, si bé ja comptaven amb l’alta mèdica, sortien d’importants
lesions.
Després d’un inici fulgurant de l’equip d’Arséne
Wenger, en què hi jugaven els futurs blaugranes Fàbregas i Henry, Giuly va
marcar després d’una falta del porter Lehmann sobre Eto’o. No obstant,
l’àrbitre no va assenyalar la llei de l’avantatge, no va atorgar el gol de l’extrem
francès i va expulsar l’arquer alemany.
Tanmateix, només amb 10 homes, els londinencs es van
avançar al marcador amb un remat de cap del central Campbell en el llançament
d’una falta lateral que no va poder aturar Valdés, que va fer aquella nit un
partit extraordinari. Amb el mínim avantatge dels anglesos, es va arribar al
descans.
Si Rijkaard i el seu principal col·laborador no van
estar massa afortunats en l’onze inicial, van estar molt més encertats en les substitucions,
doncs Iniesta, Larsson i Belletti, els tres jugadors que van entrar després de
la mitja part, van ser decisius: el manxec va donar consistència i tècnica al
mig del camp, el suec va realitzar dues assistències i el brasiler va anotar el gol
del triomf.
Quan ja es complien 76 minuts de joc, en un tram de
l’enfrontament en què el Barça es va llançar en tromba a l’atac, Eto’o va
aconseguir el gol de l’empat i, només cinc minuts més tard, Belletti va anotar
el segon, que curiosament va ser l’única anotació del lateral en els seus tres
anys com a integrant de l’entitat barcelonista. 14 anys després de la primera
Copa d’Europa, conquistada a l’estadi londinenc de Wembley, i 12 del desastre
de l’Olímpic d’Atenes, Puyol va alçar la segona Copa d’Europa en la història de
la institució, arribant tres més en la següent dècada (Roma 2009, Londres 2011
i Berlín 2015).
A la foto, moment en què Belletti fa el gol del triomf.
No hay comentarios:
Publicar un comentario