Abans d’ahir, 7 de maig, es van complir tres dècades
del que potser ha estat el dia més trist, esportivament parlant, de la història
moderna del FC Barcelona: la jornada de la dolorosa derrota en la final de la Copa d’Europa
disputada a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla contra l’Steaua de Bucarest.
El Barça, que en aquella edició del torneig havia
eliminat l’Sparta de Praga, el Porto, el vigent campió Juventus i el Göteborg,
arran d’una remuntada espectacular, va caure en la final davant un equip
teòricament molt assequible, en un escenari en què els afeccionats catalans van
acudir en massa, mentre a penes hi havia seguidors romanesos.
Com ja he parlat més d’una vegada en aquest bloc d’aquell
encontre, en aquest article m’agradaria concretament mostrar les causes que van
provocar aquell desastre:
Excés de confiança. Després d’eliminar el Porto, que
guanyaria la competició un any més tard; de superar el Juventus, que havia
conquistat el campionat un any abans, i remuntar davant el Göteborg, que durant
aquell període va assolir dues Copes de la UEFA, l’Steaua semblava un rival
molt senzill.
La pressió. El Barça dels 80, com també el dels 60 i
70, era un bloc mentalment parlant molt fràgil que no suportava la pressió dels
grans partits, tal com es va demostrar en la increïble pèrdua del campionat de
Lliga quatre anys abans. Penso que els jugadors del grup que dirigia el tècnic
anglès Terry Venables no van assimilar bé el paper d’indiscutible favorit.
Desgreuges. Àngel Pichi Alonso, avui un cèlebre comentarista
televisiu, va ser el gran heroi en les semifinals contra el Göteborg amb un hat
trick, però a Sevilla, Venables li va donar la titularitat a l’escocès Steve
Archibald, que acabava de sortir d’una lesió.
Bernd Schuster. El centrecampista alemany va ser un
dels millors futbolistes d’Europa durant la dècada dels 80, a més d’un dels
grans passadors a llarga distància i llançador de faltes de la història, però
també va ser un dels jugadors més estranys, capritxosos i infantils de la seva
època. No crec que fos el màxim culpable del desastre del Sánchez Pizjuán, però
Schuster va jugar una horrorosa final i, arran de ser substituït a la pròrroga,
va abandonar l’estadi sense esperar el desenllaç de l’encontre.
El rival. Si bé es veritat que l’Steaua era un bloc
força inferior al Barça, també és cert que el conjunt romanès no era un mal
equip, doncs el grup que dirigia Emerich Jenei comptava amb jugadors
emblemàtics com el porter Helmut Duchabam, gran heroi de la final; el
migcampista Ladislau Boloni i els davanters Marius Lacatus i Victor Piturca. A
més, tres anys més tard, ja amb Gica Hagi com a gran estrella, l’entitat de
Bucarest va jugar de nou la final de la Copa d’Europa, la qual va perdre al Camp
Nou enfront el Milan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario