Si Leo Messi és reconegut des de molts sectors el
millor futbolista de la història del futbol és pels gols, les jugades
individuals, les genialitats, els rècords i els títols guanyats amb el FC
Barcelona. Tanmateix, aviat s’hi podrien afegir dues altres raons: la reinvenció com
a centrecampista i la metamorfosi com a assistent.
Quan Pep Guardiola va decidir abandonar el Barça com a
jugador l’any 2001, al Camp Nou hi va haver una important incertesa pel que
respecta a la demarcació clau de migcentre, coneguda al Camp Nou com la de “4”,
però l’equip va trobar un substitut, malgrat de tractar-se de futbolistes
diferents, amb la persona de Xavi Hernández, que fins i tot va superar el
rendiment del de Santpedor.
L’any passat va ser l’última de Xavi com a jugador
barcelonista, abans d’emprendre una experiència al futbol de Quatar prèvia a la
retirada. Malgrat ser suplent en la majoria d’encontres disputats per l’equip
de Luis Enrique Martínez la temporada anterior, la marxa del de Terrassa també
va motivar un lògic temor, sent designats aleshores Sergi Roberto, Rafinha
Alcántara i Arda Turan, fitxat el passat estiu, com els seus successors
naturals.
No obstant, mentre Roberto sorprenia tothom com a
lateral dret, Rafinha es lesionava de gravetat i Turan no acabava d’adaptar-se a
la particular filosofia del joc blaugrana, Messi s’està erigint com el
substitut més clar de Xavi, arran d’endarrerir la seva posició, convertir-se en
un centrecampista més i especialitzar-se en les assistències, deixant en un
segon pla la seva faceta anotadora, la qual, ni molt menys, ha estat
abandonada.
Fa uns anys escrivia en aquest bloc una perillosa deriva de Messi, que semblava més preocupat per marcar registres a nivell personal que no pas pel que respecta al futbol col·lectiu. Afortunadament, la situació ha canviat i ho ha fet de forma profunda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario