Des de què aquest bloc és vigent, només recordo dos
campions de Lliga tan sorprenents, i fins i tot penso que en menys mesura, que
el Leicester City: el Wolfsburg que es va proclamar campió de la Bundesliga
l’any 2009 i el Montpeller que es va adjudicar la Ligue – 1 l’any 2012. El
passat dilluns, aprofitant el fet que el Tottenham Hotspur no va poder vèncer
el Chelsea a Stamford Bridge, el modest conjunt entrenat per Claudio Ranieri va
conquistar la primera Premier League de la seva història.
Quan va començar el campionat anglès el passat mes
d’agost, els dos principals favorits per guanyar el títol eren el Chelsea,
vigent campió, i el Manchester City, vencedor del torneig 2013 / 2014. Per si
fallaven els dos màxims aspirants, apareixien com a candidats Manchester
United, Arsenal i Liverpool, mentre que en un tercer esglaó es podien trobar
Tottenham i, apurant molt, Everton i Southampton, però pràcticament ningú, ni
els més optimistes de la ciutat del centre d’Anglaterra, més coneguda pel Rugbi
que no pas pel futbol, podia apostar pels Foxes.
A part de l’extraordinària campanya que ha portat a
terme l’equip de Ranieri, que a més ha estat capaç d’aguantar la pressió en els
moments importants del campionat, fet inusual en un club no acostumat a lluitar
per a la consecució dels títols, s’ha de tenir també en compte el pèssim paper
realitzat per les entitats grans d’Anglaterra: l’Arsenal del qüestionat Arséne
Wenger continua sense resposta en els xocs decisius, tant a nivell local com
internacional; el City, semifinalista de la Champions League, s’ha vist
perjudicat pel clima enrarit provocat per l’anunci de la substitució de Manuel
Pellegrini per Pep Guardiola; el United segueix instal·lat en la crisi motivada
per la marxa del mític Alex Ferguson, tenint en compte també algunes
peculiaritats de Louis van Gaal; el Liverpool, que no guanya la Lliga des de fa
26 anys, no ha superat encara el fitxatge de Luis Suárez pel FC Barcelona ni tampoc
l’enorme decepció de perdre el títol ara fa dos anys, i, finalment, el Chelsea
no s'ha recuperat d'un horrible començament, el qual va ocasionar la destitució de
José Mourinho.
Un onze freqüent del Leicester 2015 / 2016 ha estat el format per Schmeichel, Simpson, Morgan, Huth, Fuchs, Drinkwater, Kanté, Albrighton, Mahrez, Okazaki i Vardy. Els homes més destacats del bloc del King Power Stadium han estat el porter Schmeichel, fill del llegendari arquer del Manchester United i la selecció de Dinamarca de la dècada dels 90 del segle XX; el capità Morgan, que aporta l’experiència; el migcentre Kanté, a qui alguns comparen amb el blaugrana Busquets; el francès d’origen algerià Mahrez, el jugador de més qualitat i es comenta que amb un perfil que podria adaptar-se perfectament a la filosofia Barça, i el golejador Vardy (foto), la gran revelació de la Premier.
No hay comentarios:
Publicar un comentario