L’ESTIL DE SIMEONE ÉS LÍCIT I RESPECTABLE

Diego Simeone va arribar a la banqueta de l’Atlético de Madrid mitjan la temporada 2011 / 2012 per substituir Gregorio Manzano. El conjunt blanc-i-vermell es trobava enfonsat, però l’entrenador argentí va aconseguir una transformació tan ràpida com espectacular i en aquella campanya va conquistar contra l’Athletic Club de Bilbao la Lliga Europa, la segona que assolia l’entitat madrilenya dos anys després de la guanyada amb el tècnic Quique Sánchez Flores.

En l’exercici 2012 / 2013, el preparador argentí va obtenir davant el Chelsea la Supercopa d’Europa, competició que també havia assolit Quique; va conquistar la Copa del Rei enfront el Real Madrid al mateix estadi Santiago Bernabéu, en el darrer matx de José Mourinho com a tècnic blanc, i va classificar el club blanc-i-vermell per a la Lliga de Campions.

La progressió de l’Atlético de Simeone va continuar durant la temporada 2013 / 2014, en què l’equip matalasser va guanyar el campionat de Lliga, el primer des de l’aconseguit per Radomir Antic l’any 1996, el qual també es va fer amb la Copa del Rei, i va jugar la final de la Champions League, encara que, com va succeir en la Copa d’Europa de l’any 1974, els blanc-i-vermells van perdre el seu avantatge pràcticament en el darrer instant i, si 40 anys abans, contra el Bayern de Munic, van ser derrotats en un encontre de desempat, el 2014 el Real Madrid els va superar a la pròrroga. 

Malgrat començar l’exercici 2014 / 2015 superant el Madrid a la Supercopa d’Espanya, l’Atlético va fer un pas enrere aquella temporada, fet que alguns van aprofitar per comentar que el miracle Simeone havia arribat al final, però el Cholo està realitzant una campanya 2015 / 2016 extraordinària i, fins el moment, els matalassers estant lluitant per la consecució de la Lliga, quan resten dues jornades per al final del campionat, i es troben en una bona disposició per eliminar el Bayern i arribar de nou a la final de la Lliga de Campions.

Tanmateix, malgrat tots els èxits que Simeone ha assolit al Vicente Calderón, els quals els considero un autèntic miracle esportiu, algunes persones critiquen el tècnic argentí amb arguments sorprenents com que el seu joc parteix d’un sòlid i quasi inexpugnable sistema defensiu, que els seus futbolistes juguen al límit del reglament, que els seus homes perden molt de temps, que es tracta d’un futbol gris i escassament atractiu o que l’entrenador sud-americà exerceix un evident populisme.

Per defensar la feina del Cholo, deixo anar les següents preguntes: Quina altra opció de joc té Simeone amb una plantilla clarament inferior a la de clubs com Barça, Madrid, Bayern o PSG ? Quants minuts jugarien en aquests equips homes com Gabi, Augusto, Saúl o Correa ? Tindria alguna oportunitat Griezmann, la gran estrella blanc-i-vermella, per desbancar algun futbolista dels tridents atacants de Barça i Madrid ? Algun altre entrenador hauria fet ressorgir un jugador que semblava pràcticament acabat com Torres ? Quin preparador hagués suportat marxes com les de Courtois, Miranda, Turan, Falcao o Costa ?