En
la primera eliminatòria de la Copa d’Europa de la temporada 1985 / 1986, la
mateixa en què el FC Barcelona va perdre penosament la final contra l’Steaua
de Bucarest a Sevilla, el conjunt català ja s’havia enfrontat a l’equip txec,
el qual li va donar molts problemes, doncs el bloc llavors dirigit per l’anglès
Terry Venables només es va poder classificar pel valor doble dels gols en camp
contrari.
L’entitat
de Praga també es va convertir en un adversari molt dur per al Dream Team en la
campanya 1991 / 1992, aleshores en la lligueta semifinal, fins el punt de ser
el principal rival del Barça, per davant dels teòricament més potents Benfica i
Dinamo de Kiev, en una època en què les esquadres de l’est d’Europa tenien un
potencial força més gran que en l’actualitat, doncs feia poc temps que hi havia
desaparegut el comunisme i encara no s’havia produït el gran èxode de
futbolistes cap a occident.
En
l’encontre del Camp Nou, que va obrir la fase, l’equip de Johan Cruyff va tenir
moltes dificultats per batre el campió txec, al qual va superar per 3 a 2
(Guillermo Amor, Michael Laudrup i José Mari Bakero van marcar pels locals i Per
Vrabec i Vaclav Nemecek pels visitants), mentre que en el xoc de Praga,
l’esquadra local va vèncer per 1 a 0, amb gol de Horst Siegl, i va complicar la
classificació blaugrana per a la final.
Pel
que fa a l’enfrontament disputat a la capital txeca, aquest va passar a la
història de les anècdotes barcelonistes perquè Cruyff va donar la culpa de la
derrota a l’entorn, paraula que des de llavors forma part del diccionari
blaugrana.
A
la foto, els jugadors de l’Sparta celebren el seu gol a Praga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario