L’any
1989, quan només comptava amb 17 anys, la barcelonina Arantxa Sánchez Vicario
va donar la gran sorpresa vencent l’alemanya Steffi Graf en la final del grand
slam de Roland Garros. A partir d’aquell moment, la petita de la família
Sánchez Vicario va iniciar una extraordinària trajectòria.
Quan
es van celebrar, tres anys després, els Jocs Olímpics de Barcelona, Arantxa era
ja reconeguda com una de les millors tennistes del món i, per tant, era una de
les opcions més clares de medalla de la delegació espanyola, tant en el torneig
individual com en el concurs de dobles, en què feia parella amb l’aragonesa
Conchita Martínez, en aquella època també en l’elit.
Pel
que fa al campionat de singles, Sánchez Vicario va caure en semifinals davant
la nord-americana Jennifer Capriati, que va repetir sorpresa en la final contra
Graf. Arantxa, que també va obtenir en dobles el bronze, va compartir aquest
metall amb la jugadora dels Estats Units d’origen porto-riqueny Mary Joe
Fernández.
Després
de les Olimpíades de Barcelona, la tennista catalana es consolidaria entre les
millors del circuit de la WTA, aconseguint conquistar dues vegades més Roland
Garros, guanyant un Open dels Estats Units, jugant dues finals de Wimbledon,
assolint una plata olímpica a Atlanta i arribant a ser número u del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario