jueves, 23 de febrero de 2017

LA GRAN ERA DE JAVIER CLEMENTE












El passat diumenge, a l’estadi de Mestalla, Ernesto Valverde va aconseguir el rècord de partits oficials com a entrenador de l’Athletic Club de Bilbao, marca que ostentava Javier Clemente, un home clau en la carrera de futbolista de l’actual preparador de l’entitat biscaïna.

Clemente va tenir una època gloriosa durant quasi la totalitat de la dècada dels 80 del segle passat, en les seves primeres experiències en l’Athletic Club i el RCD Espanyol. Si bé és cert que el tècnic de Barakaldo va ser molt criticat pel joc dels seus equips, poc atractiu i força defensiu, i per la duresa d’alguns dels futbolistes que va tenir sota les seves ordres, especialment el central Goikoetxea, crec que ningú pot negar que el basc va ser un dels millors entrenadors espanyols de la seva generació.

El preparador biscaí es va convertir en entrenador de l’Athletic l’any 1981, quan només comptava amb 31 anys, sent més jove que el llavors capità de l’equip, el davanter Dani. Després de classificar la primera temporada el conjunt basc per a la Copa de la UEFA, el tècnic li va donar a l’entitat de Bilbao dues Lligues i una Copa del Rei, aconseguint l’any 1984 un històric doblet.  

En aquella plantilla hi destacaven futbolistes com un jove Zubizarreta, Lizarazu, el ja citat Goikoetxea, De Andrés, els germans Patxi i Julio Salinas, que llavors iniciaven la seva carrera professional, o l’estilista Sarabia, amb el qual es va enfrontar Clemente, a qui no li agradaven els jugadors tècnics aparentment poc esforçats, afer el qual li va suposar la destitució l’any 1986.

Posteriorment, Clemente va fitxar per l’Espanyol i va fer dues campanyes espectaculars amb el club català: en la primera, va classificar l’equip en tercera posició al campionat de Lliga, només per darrere de Real Madrid i FC Barcelona, i en la segona va portar el conjunt blanc-i-blau a la final de la Copa de la UEFA, després d’eliminar entitats històriques com Borussia Mönchenglabdach, AC Milan, Inter de Milà o FC Bruges, a més del més modest Zbrojovska de Brno.

Però hi va haver clarament una abans i un després en la trajectòria de l’entrenador de Barakaldo en la seva experiència inicial a l’Espanyol: la dolorosa derrota de Leverkusen. L’equip barceloní havia vençut en l’anada de la final, disputada al ja desaparegut estadi de Sarrià, per 3 a 0, però el Bayer va igualar el resultat a la tornada i es va imposar a la tanda de penals.

Un any més tard, Clemente fitxaria per l’Atlético de Madrid, on viuria la primera de les seves grans decepcions al ser cessat pel peculiar president blanc-i-vermell Jesús Gil. Posteriorment, alternaria algunes experiències positives, com la de la selecció espanyola, a la qual va portar al Mundial dels Estats Units i a l’Eurocopa d’Anglaterra,  però sobretot de negatives, com el seu retorn a San Mamés o les estades amb els equips nacionals de Sèrbia, Líbia o el Camerun. 

No hay comentarios: