La
setmana passada, Ronaldinho de Assis va ser nomenat pel FC Barcelona ambaixador
de l’entitat. Per tant, quasi una dècada després de la seva marxa del Camp Nou
com a futbolista, el brasiler torna a la institució catalana, on hi va estar
cinc temporades, les tres primeres excel·lents i les dues últimes molt
decebedores.
L’època
de glòria
Ronaldinho,
campió del món amb Brasil el 2002, en el certamen celebrat a Corea del Sud i Japó, va fitxar
per l’entitat barcelonista l’estiu de 2003, procedent del París Saint Germain, rebutjant
importants ofertes de Real Madrid i Manchester United, segurament convençut pel
llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell. Quan el crack brasiler va arribar
al club, aquest es trobava enfonsat en una de les pitjors crisis de la seva
història i feia quatre anys que no obtenia cap títol oficial.
Sense
voler treure importància a la tasca del president Joan Laporta, de l’entrenador
Frank Rijkaard o d’altres futbolistes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi
Hernández, Andrés Iniesta, Deco da Souza o Samuel Eto’o, Ronaldinho va ser el
gran artífex del gran canvi que va viure aquell Barça, que només en tres anys
va passar de ser un bloc trencat a convertir-se en el millor conjunt d’Europa,
amb la consecució de dues Lligues, dues Supercopes d’Espanya i una Lliga de
Campions.
Durant
aquell període, Ronaldinho es va convertir en el millor futbolista del món, va
guanyar la Pilota d’Or de l’any 2005 i va signar actuacions inoblidables per a
l’afecció barcelonista, com aquella que va portar a terme a l’estadi Santiago
Bernabéu, en un partit en què el Barça va vèncer 0 a 3 el Real Madrid.
L’enfonsament
En
la final de la Champions League de l’any 2006, disputada a l’estadi de Saint Denis
a París, Ronaldinho ja no va estar massa encertat, en un matx en què el títol
del Barça, la segona Copa d’Europa en la història de l’entitat, va tenir
protagonistes tan inesperats com Juliano Belletti, autor del gol de la
victòria, o Henrik Larsson. Poques setmanes més tard, el mitja punta brasiler
va realitzar un decebedor Mundial a Alemanya, en què Brasil no va passar dels
quarts de final.
Tot
allò que va venir més tard va ser un autèntic desastre: en les seves dues
darreres campanyes al Barça, Ronaldinho va anar a un munt de festes nocturnes,
es va saltar una gran quantitat d’entrenaments, va passar hores i hores al
gimnàs, presumptament per fer treball de recuperació, i va mostrar clars
símptomes d’indisciplina, autocomplaença i poca professionalitat. De sobte,
aquell futbolista hàbil i potent que marxava contínuament en les jugades de l’u
contra u, no driblava ningú i pràcticament només marcava gols a pilota aturada.
L’estiu
de l’any 2008, per desig del nou entrenador Pep Guardiola, el brasiler va
abandonar el Camp Nou i va iniciar una etapa per diversos clubs, el primer
d’ells l’històric Milan, en què mai més va poder recuperar la seva millor
forma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario