Els problemes del centre del camp. Potser sóc molt
pesat, insistent i reiteratiu, però el centre del camp del FC Barcelona ha
passat de ser el millor del món, i un dels més grans de la història, a convertir-se
en una simple línia de transició. Encara que tinguis davant tres dels millors
futbolistes del planeta, si no hi ha una medul·lar que els hi ofereixi joc, poca
cosa poden fer.
Anar abandonant a poc a poc la filosofia. Cada dia
estic més convençut que a Luis Enrique Martínez no li ha convençut mai el
sistema habitual en què actuat el club barcelonista els últims temps i que
aquesta filosofia, irremissiblement, està
desapareixen de forma lenta de les tàctiques de l’entrenador asturià,
fet que considero un gravíssim error.
No poder superar la pressió alta. Des de fa ja vàries
setmanes, i per exemple ho han fet Real Sociedad, Betis, Atlético de Madrid i
París Saint Germain (PSG), els adversaris sotmeten el Barça a una pressió molt
alta que és incapaç de superar, fet que no acabo d’entendre quan comptes amb
jugadors com Ter Stegen, Piqué o Busquets per treure l’esfèric des del darrere.
Un Messi desconegut. L’estrella argentina va jugar a
París un dels seus pitjors partits des de que va ascendir, l’any 2005, al
primer equip blaugrana i, a més, va perdre un munt de pilotes, significant una
d’elles el segon gol del PSG.
La baixa forma de Busquets i Iniesta. Els dos homes
que millor personifiquen l’estil de joc del Barça acabaven de sortir de lesions
i se’ls va veure molt poc rodats sobre la gespa del Parc dels Prínceps.
Possible cansament dels futbolistes amb Luis Enrique.
Fa l’afecte que els jugadors del planter barcelonista estan ja una mica cansats
del seu entrenador, com al seu dia ho van estar també de Pep Guardiola, i, el
que és pitjor, potser ja no es creuen els seus mètodes.
Neymar sol contra el món. El brasiler, davant un Messi
poc afortunat i un Suárez desaparegut, va intentar provar-ho en solitari, cosa
que és evidentment molt complicada.
La fixació de Luis Enrique amb André Gomes. El
portuguès és un bon futbolista i està dotat d’una depurada tècnica, però fins
ara s’ha mostrat com un home fred i lent. No s’entén perquè el tècnic asturià
insisteix en atorgar-li la titularitat en els encontres importants en detriment
del més adaptat Rakitic.
Escassa intensitat. Els jugadors del Barça van mostrar
molt poca intensitat a París, tal com es va demostrar clarament en el segon gol
de Di María, que va suposar el tercer del seu equip.
El rival. No hi ha dubte que el PSG va disputar un
excel·lent partit i que alguns dels seus futbolistes, com van ser els casos de
Rabiot, Verratti, Matuidi, Di María, Draxler i Cavani, molt alliberat arran de
la marxa d’Ibrahimovic, van realitzar un xoc espectacular. A més, el tècnic
basc Unai Emery ha dotat al conjunt francès de més intensitat, energia, lluita
i rigor tàctic.
A la foto, els jugadors del PSG celebren un dels
quatre gols que li van marcar al Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario