L’actual entrenador del FC Barcelona, Quique Setién
(foto), té dues opcions de ser recordat com a tècnic blaugrana: la primera, com
un preparador que va ser fidel a la seva filosofia i a les idees que sempre
havien caracteritzat la seva carrera i, la segona, com un home que, per intentar
guanyar el primers títols oficials de la seva trajectòria, va cedir davant uns
futbolistes acostumats a fer gairebé sempre el que els hi venia de gust.
Després de quasi dos mesos a la banqueta del Camp Nou,
l’entrenador càntabre sembla que ha elegit la segona de les possibilitats,
doncs, tot i que és cert que s’esforça en aplicar teories del Cruyffisme, com
ara pujar la pilota des de la defensa, controlar el matx des del
centre del camp o pressionar la sortida de l’esfèric dels rivals, en aquest cas
mentre els seus jugadors aguantin físicament, ha deixat enrere fets com les
dues sessions diàries d’entrenaments o que ja a penes compti amb joves de la Masia
com Ricky Puig, mentre Carles Pérez ha marxat al Roma i Ansu Fati juga cada cop
menys minuts.
Sembla doncs que Setién, que fins ara només havia
dirigit clubs modestos com el Lugo o el Las Palmas i de potencial mitjà com el
Betis, entitat a qui va classificar per a l’Europa League, com comentava en el
primer paràgraf d’aquest article, ha vist l’oportunitat de conquistar els seu
primer títol oficial de la seva trajectòria de tècnic (encara opta a dos) i que
la forma més senzilla d’aconseguir-ho és plegar-se als desitjos de les vaques
sagrades del vestidor.
El més trist, però, ha estat quan Quique, lluny de
defensar el seu principal ajudant Eder Sarabia, va comentar que ja s’havia
disculpat pel seu comportament al Santiago Bernabéu, quan el tècnic basc va fer
el que realitzen el 99% dels entrenadors en les seves àrees tècniques, però amb
la innocència de no tapar-se la boca com fan els altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario