El passat dissabte, Lorenzo Sanz, president del Real
Madrid entre 1995 i 2000, va morir víctima del coronavirus.
Sanz va ser durant molts anys el vicepresident de
Ramón Mendoza, al qual va substituir com a màxim mandatari de la societat espanyola
l’any 1995. Els inicis del nou president no van ser gens fàcils, doncs en
aquella primera temporada, la 1995 – 1996, per segon cop a la seva història, el
club madrileny va quedar fora de les competicions internacionals.
Com havia fet el seu antecessor al càrrec, Sanz es va
posar com a gran objectiu recuperar el títol de la Copa d’Europa, que els
blancs no conquistaven des del llunyaníssim any 1966, quan el bloc dirigit per
Miguel Muñoz va vèncer el Partizan de Belgrad a l’estadi Heysel de Brussel·les.
Després del desastre de 1996, el Real Madrid, amb el
tècnic italià Fabio Capello, va aconseguir el títol de Lliga, arran de superar
el FC Barcelona de Bobby Robson i Ronaldo Nazário da Lima, però l’entrenador
italià, que tornaria al Santiago Bernabéu més o menys una dècada més tard,
durant el període de presidència de Ramón Calderón, va decidir abandonar
l’entitat espanyola.
Per substituir Capello, el president va optar per
l’alemany Jupp Heynckes, que malgrat una campanya en línies generals molt irregular,
va assolir per fi, 32 anys després del títol de Heysel, la Copa d’Europa,
llavors ja coneguda com a Lliga de Campions, quan l’equip madrileny va superar
el favorit Juventus a l’estadi Arena d’Amsterdam, gràcies a un solitari gol de
Pedja Mijatovic.
Sanz va aconseguir el que mai havia pogut assolir
Mendoza i, a més, ho va fer per partida doble, doncs el Real Madrid, posteriorment
a un exercici força decebedor amb el tècnic holandès Gus Hiddink i l’entrenador
gal·lès John Toshack, en la seva segona etapa al club, va guanyar el 2000, amb
Vicente del Bosque a la banqueta, la Champions League contra el València a
l’estadi Saint - Denis de París, amb gols de Fernando Morientes, Steve
McManaman i Raúl González.
Tanmateix, en les eleccions d’aquell mateix any 2000,
Sanz va perdre els comicis sorprenentment contra Florentino Pérez, que anys
abans havia estat derrotat per Mendoza. El triomf de Pérez va tenir com a
principals causes la comptabilització del vot per correu i, sobretot, assegurar
que fitxaria el barcelonista Luis Figo si vencia, tal com finalment va fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario