QUIN PODRIA SER EL BARÇA DEL FUTUR ?

Fins i tot en el cas improbable que el FC Barcelona acabi conquistant la Lliga i la Champions League, tot i que aquesta competició sembla molt complicada i el torneig de la regularitat l’assolirà segurament el menys dolent, és a dir, qui cometi menys errors entre el bloc blaugrana i el Real Madrid, tothom té clar que al vestidor del Camp Nou hi hauria d’haver una revolució el pròxim estiu.

En la història moderna de l’entitat catalana hi ha dos exemples clars de reconversió, els de 1988 i 2008, i en els dos casos els presidents respectius, Josep Lluís Núñez i Joan Laporta, malgrat que van tenir enormes problemes en aquelles èpoques, van seguir en els seus càrrecs. Per tant, en aquest aspecte, Josep Maria Bartomeu podria estar més o menys tranquil.

Estiu de 1988. El Barça, amb una plantilla molt veterana i que arrastrava la gran decepció de la derrota en la final de la Copa d’Europa de Sevilla, disputada només dos anys abans, havia realitzat una campanya en línies generals molt dolenta, doncs només va poder ser sisè al campionat de Lliga, no va ser capaç de superar els quarts de final de la Copa de la UEFA i l’inesperat títol de la Copa del Rei va evitar, que, per primer cop en la història del club, aquest no es quedés fora d’Europa.

Núñez, que va passar per moments molt crítics, amb continuades mocadorades al Camp Nou, es va salvar per un fet que, en principi, podria haver suposat la seva definitiva defenestració, el Motí de l’Hesperia, quan quasi tota la plantilla blaugrana es va reunir en aquell hotel que es trobava situat al barri de les Tres Torres per demanar la dimissió del president, qui va sortir reforçat de l’afer perquè la majoria de socis i afeccionats es van situar en contra dels futbolistes.

El constructor, molt hàbil, va contractar l’entrenador preferit de l’oposició, Johan Cruyff, i amb el tècnic holandès, que feia una dècada havia posat punt i final a la seva etapa de futbolista blaugrana, van portar a terme una profunda reconversió del vestidor, amb la baixa d’homes emblemàtics com Gerardo, Schuster, Víctor, Calderé, Clos o Archibald (Urruti, Migueli, Julio Alberto, Carrasco o Lineker marxarien poc més tard) i arribant al Camp Nou històrics integrants del que seria el Dream Team com Amor, Eusebio, Bakero, Begiristáin o Salinas (Koeman i Laudrup ho farien un any després i Ferrer, Guardiola, Goikoetxea i Stoitxkov dos més tard).

El Dream Team, per exemple, va aconseguir guanyar quatre Lligues consecutives, registre que continua sent un rècord a la societat, i la primera Copa d’Europa en la història del club, a més, amb un joc extraordinari.

L’estiu de 20 anys més tard, Laporta acabava de salvar una moció de censura i li havien dimitit varis vicepresidents, entre els quals Ferran Soriano i Marc Ingla. Ell i el secretari tècnic Txiki Begiristáin, malgrat els continuats consells per fitxar José Mourinho com a substitut de Frank Rijkaard, van tenir la valentia de confiar en l’inexpert Pep Guardiola, llavors entrenador del filial a tercera divisió.  

Després de la profunda decadència del Barça de Rijkaard, que havia guanyat per exemple dues Lligues i una Lliga de Campions, el tècnic bagenc va decidir prescindir de dues de les grans estrelles d’aquell bloc, Ronaldinho i Deco (Eto’o marxaria un any més tard), i donar el protagonisme a Valdés, el capità Puyol, Xavi, Iniesta i Messi, a més d’ascendir del segon equip Busquets i Pedro i recuperar Piqué.

Aquella esquadra, potser la millor de la història de la institució catalana, mitjançant un futbol espectacular, va assolir, entre molts altres títols, tres Lligues, totes seguides, i dues Lligues de Campions, amb el primer triplet de la història de l’entitat pel que fa a la primera de les campanyes i el sextet quant al primer any.

Bartomeu, doncs, té dos miralls on observar, però tinc seriosos dubtes, sobretot si el Barça obté algun títol aquesta temporada, de si deixarà enrere el seu característic conservadorisme. Si finalment prengués la decisió de fer una important renovació a la plantilla, podria tenir la base en jugadors com Ter Stegen, Lenglet, Araujo, De Jong, Arthur, Puig, Collado i Fati per realitzar-la. Pel que respecta a l’entrenador, no se si, com va fer Núñez ja fa 32 anys, seria capaç de convèncer el tècnic preferit, en aquest cas, de part de l’oposició, és a dir de l’entorn del presidenciable Víctor Font: Xavi Hernández.

A la foto, Ter Stegen i De Jong, dos dels homes que haurien de liderar el futur del Barça.