Joan Gaspart, amb totes les seves peculiaritats, que
van ser moltes, va ser un bon vicepresident durant els 22 anys de mandat de
Josep Lluís Núñez, però es va equivocar alhora de presentar-se l’any 2000 a les
eleccions presidencials.
Poques hores després de vèncer en els comicis per
davant del publicista Lluís Bassat, l’hoteler va rebre la primera clatellada:
Florentino Pérez, que feia poc havia guanyat les eleccions del Real Madrid, va
pagar la clàusula de rescissió del portuguès Luis Figo.
Un nerviós i desesperat Gaspart va viatjar a
correcuita a Londres per fitxar Emmanuel Petit i Marc Overmars, als quals
l’Arsenal va vendre caríssims a l’observar la pressa que portava el nou
president. El centrecampista francès, que va tenir una conducta estranya, mai
es va adaptar el Camp Nou i el davanter holandès, sempre molt despistat, va
tenir enormes problemes amb les lesions.
A més, durant aquella època també van arribar al FC
Barcelona futbolistes pràcticament desconeguts a un altíssim i desorbitat preu,
com van ser els casos d’homes com el francès Philippe Cristanval o els
brasilers Mario Rochemback o Giovanne Deiverson, sense oblidar que l’amic Joan
va aconseguir el retorn d’Iván de la Peña, que com en la seva primera etapa al
primer equip barcelonista, no va tenir massa fortuna.
Gaspart va estar dos anys i mig com a màxim mandatari
de la societat catalana, va tenir quatre entrenadors (Llorenç Serra Ferrer,
Carles Rexach, Louis van Gaal i Radomir Antic) i no va guanyar cap títol
oficial. Després de la seva dimissió i del parèntesi d’Enric Reina, Joan
Laporta va aconseguir la victòria en els comicis de l’any 2003.
A la foto, Gaspart després de guanyar les eleccions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario