Fa uns dies, en una acció tant sorprenent com
esperpèntica, Ronaldinho i el seu germà i representant Roberto de Assis van ser
detinguts a l’aeroport d’Asunción, la capital del Paraguai, per portar
passaports falsos, per la qual cosa van ser encarcerats.
Personalment crec que Ronaldinho, abans de l’aparició
de Messi, va ser el millor futbolista de la història del FC Barcelona,
per davant de mites com Samitier, Kubala o Cruyff, encara que posteriorment
potser també es va veure superat, a part de l’argentí, per Xavi i Iniesta.
Quan el brasiler va arribar al Camp Nou, en una
operació en què va ser clau el llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell,
l’entitat catalana estava sumida en la pitjor crisi de la seva història moderna
després del pas per la presidència de Joan Gaspart.
L’equip va realitzar en només tres anys una
espectacular recuperació i, per exemple, va conquistar dos campionats de Lliga
i una Lliga de Campions. Per explicar aquell èxit, s’ha parlat molt del
president Joan Laporta, de l’entrenador Frank Rijkaard i de jugadors com
Valdés, Puyol, Xavi, Deco o Eto’o, però el veritable artífex en va ser, sens
dubte, Ronaldinho.
Tanmateix, després de la consecució de la Champions
League a París, a l’estadi de Saint – Denis, l’estrella brasilera va decidir
“dimitir” com a futbolista i van començar a convertir-se en cèlebres les seves
festes nocturnes i les repetides absències als entrenaments, als qual de
vegades arribava en condicions lamentables, realitzant dos últims anys per
oblidar al Camp Nou.
Ignoro encara si Ronaldinho seguirà la degradació que
ha caracteritzat les últimes tres dècades un altra llegenda del futbol mundial,
Maradona, encara que, almenys físicament, el brasiler té un aspecte molt
semblant al de la seva època de futbolista professional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario