Hi va haver un període no massa llarg en què tant la UEFA com la
FIFA, crec que amb bon criteri i, si per mi fos, encara estaria la regla
vigent, va decidir impulsar la normativa del Gol d’Or, és a dir, el primer
equip que marqués a la pròrroga guanyaria el partit, que acabaria en aquell
precís instant.
Doncs bé, tant l’Europeu de 1996, celebrat a Anglaterra, com de
2000, organitzat per Bèlgica i Holanda, es van decidir gràcies a dos gols d’or,
que van donar respectivament els títols continentals a Alemanya i França.
En la primera final, portada a terme a l’estadi londinenc de
Wembley i disputada entre Alemanya i Txèquia, Patrick Berger va avançar els
centreeuropeus de penal, Oliver Bierhoff va igualar i el mateix davanter va
aconseguir al temps suplementari el gol d’or que va donar la tercera Eurocopa a
la selecció germànica, la primera com a estat reunificat.
En la segona de les finals, amb l’estadi Arena d’Amsterdam,
actualment anomenat Johan Cruyff, com a escenari i amb França i Itàlia de
protagonistes, l’Squadra Azzurra va marcar per mediació de Marco Delvecchio, va
empatar Sylvain Wiltord ja als minuts de descompte i a la pròrroga va anotar el
franco-argentí David Trezeguet, fet que va permetre el combinat gal ostentar al
mateix temps els títols continental i mundial, aquest últim conquistat dos anys
abans a l’estadi Saint – Denis de París.
A la foto, Trezeguet (dreta) celebrant el seu gol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario