No vull restar-li mèrits al seleccionador anglès Gareth
Southgate (foto), un home que va agafar les regnes d’un equip tradicionalment
irregular i fràgil mentalment, i que, en tres anys, l’ha classificat per a les
semifinals del Mundial de Rússia i per a la final de l’Eurocopa multi-seu que
acaba de finalitzar, però penso que el tècnic britànic ha desaprofitat l’enorme
talent del seu grup.
Potser des que va guanyar el seu últim i únic títol, la Copa del
Món de 1966 en què va exercir d’amfitriona, Anglaterra no comptava amb un
planter de futbolistes de tanta qualitat, entre els quals cal destacar Declan
Rice, Jack Grealish, Mason Mount, Rakheem Sterling, Marcus Rashford, Jaydon
Sancho, Phil Foden o el capità Harry Kane. Doncs bé, d’aquets homes només Rice,
Mount, Sterling i Kane han estat fixos en els onzes de Southgate.
Concretament a la final, disputada a l’estadi de Wembley i en
què Anglaterra va caure a la tanda de penals contra Itàlia, Rice i Mount van
ser substituïts, Grealish va entrar a la pròrroga, Foden no va estar un sol
minut sobre el terreny de joc i Rashford i Sancho van tenir la seva oportunitat
al minut 117 i potser amb l’única idea de llançar des dels 11 metres, fallant,
per cert, tots dos els seus tirs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario