Malgrat aconseguir un palmarès extraordinari només en tres anys,
format per dos campionats de Lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa
d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de clubs,
destacant el triplet en la seva primera campanya, hi van haver alguns aspectes
en la trajectòria de Luis Enrique Martínez a la banqueta del Camp Nou que no em
van acabar d’agradar, com un joc massa vertical i renunciar al protagonisme del
centre del camp en benefici de l’espectacular trident ofensiu format per Leo
Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva.
Tanmateix, l’entrenador asturià compta amb un munt de virtuts i
entre aquestes cal destacar un caràcter, una personalitat i una capacitat de
lideratge indiscutibles, un minuciós estudi dels adversaris i els recursos que
té per canviar la dinàmica d’un encontre, conceptes que ha demostrat amb
escreix en l’actual Eurocopa, en la qual Espanya ha arribat a les semifinals,
eliminatòria en què la selecció estatal va ser eliminada per Itàlia
probablement en el seu millor matx del torneig.
Luis Enrique, molt criticat per la sempre complicada premsa
madrilenya arran de no convocar cap integrant de la plantilla del Real Madrid,
entre els quals Sergio Ramos, el ja excapità del club blanc, qui va reconèixer,
després de passar-se un munt de mesos lesionat, que no estava en condicions de
jugar l’Eurocopa, s’ha guanyat a la competició continental el reconeixement i
suficient crèdit, crec, per arribar com a mínim fins a la Copa del Món de
Quatar.
Tot i que Espanya ha mostrat defectes al campionat europeu, com
una defensa bastant fràgil i, en alguns partits, manca d’encert davant la
porteria rival, ha estat un dels equips que més bon futbol ha practicat al
torneig i que més ha apostat per un joc de possessió i d’atac. Sens dubte, la
presència de joves com Unai Simón, Èric Garcia, Pau Torres, Pedri González,
Ferran Torres i Dani Olmo garanteixen un futur important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario